Escrit per Carc
Arxivar per Juliol de 2007
No us perdeu aquest instructiu còmic evangèlic sobre la homosexualitat. Aquí us poso les primeres vinyetes.
Crec que sobren els comentaris.
Aquí trobareu moltes més joies humorístiques del mateix estil. Us recomano, sobretot, aquesta i aquesta.
Escrit per Rassputin.
Plasticitat, risc i esport baixant El Toro amb longbord
Published Juliol 24, 2007 Off-topic 2 CommentsQue Menorca és una illa tranquil·la? que a Menorca t’avorreixes? …
Idò mira el que ha fet aquest crack de 24 anyets, segons IB3, amb un simple longbord amollant-se a sa baixada de sa muntanya més alta de Menorca, El Toro, encara (i mentre sa muntanya de Ciutadella va fent punts per ser-ho a base de la excavació del dic).
Serà més o menys perillós, més o menys sancionable o més o menys irrespetuós amb la resta vehicles però té mèrit i m’encanta.
Enhorabona!
Escrit per Carc
Si hi ha al·lots ferits o amb cervells ben rentats, també hi ha persones de major edat que de cop decideixen viure des cuento i auto anomenar-se “Jesucristo Hombre”. El seu discurs no té pèrdua, com tampoc en té l’apologia que fa de la coca. Impressionant el que podem veure a alguns canals de l’Amèria Llatina.
No us perdeu aquesta actuació d’un joveníssim predicador evangèlic. El seu discurs és una diatriba en contra de la ciència i la idea de l’evolució de les espècies.
L’únic problema és que ell mateix és una prova vivent de que estam emparentats amb les mones. Mirau com es mou i com crida.
Escrit per Rassputin
Al·lots, si de petits vau arribar a anar a una escola religiosa i no vos ho vau aprendre, ara teniu sa oportunitat. Si no, ja sabeu allò de que mai és tard.
1-Debes pedir al Señor perdón por tu pecado de Lujuria, con todo tu corazón, deseando un cambio en tu vida.
2-Perdónate a ti mismo ( ya que cuando uno cae en la Masturbación tiene un sentimiento de culpabilidad y uno se siente sucio) Pero recuerda has dado el primer paso y Jesús te perdono, rechaza toda condenación que venga a tu mente.
3- Evita estar solo, comienza a desarrollar actividades que distraigan tu mente, por ejemplo, Música, lectura, Etc. Esto te ayudar a que tu mente este pasiva.
4-Mantén una disciplina de oración y lectura de La palabra de Dios, eso nos va a fortalecer cuando venga la tentación.
5-Evita ver televisión o películas con contenido sexual/erótico.
6-Busca y Congregate en una iglesia, De esta forma te alimentaras de la palabra de Dios y recibas su Rema. ( Si es posible, Involúcrate en actividades como: Pertenecer a un ministerio, Ayunos, Vigilias,etc.
7-Rompe o ( Quema si Quieres) todo tipo de Material con contenido sexual/erótico que tengas almacenado en tu casa.
8-Evita Navegar por largas horas en la Internet, ya que cuando menos sientas, te Pueden mandar un archivo con tono pornográfico.
9-Si tienes amigos que practican la Masturbación, no los frecuentes si estas solo. (ya que conozco casos en donde jóvenes se reúnen a masturbarse con el afán de mirar quien lo hace primero y quien expulsa mas semen y puedes volver a recaer)
10-Si prometiste no Masturbarte y vuelves a caer….NO TEDES POR VENCIDO Y VUELVE A COMENZAR DE NUEVO DIOS TE ESTARA ESPERANDO
I si encara no teniu clar el que hau de fer, podeu llegir el fòrum de Iglesia.net i tot el que allà diuen sobre aquest tema. Impressionant.
Escrit per Carc
Quan vaig partir cap a Barcelona per començar els meus estudis universitaris, la meva orientació ideològica s’hauria pogut definir, suposo, com a molt propera a l’anarquisme o al comunisme llibertari més extrems.
En vaig tenir prou amb uns quants mesos de convivència, a un pis d’estudiants, perquè la meva ideologia comencés a avançar lentament, allunyant-se de l’esquerra més radical. Vaig constatar que era impossible tirar endavant sense unes normes i horaris previament establerts… Era inútil esperar que tothom acomplis, per iniciativa pròpia, amb les responsabilitats que li corresponien. La organització política, fins i tot la d’una comunitat tan petita (formada per 4 o 5 persones) era quelcom més difícil del que semblava: jo pensava que, en un grup tan petit, es produiria una certa tendència natural cap a l’igualitarisme, de manera que tothom intentaria contribuir en la mateixa mesura al manteniment de la casa.
Que il·lús!
Va ser necessari, per tant, confeccionar un cuadre de distribució de les feines. Reconèixer que era necessària la planificació i la organització per tal d’evitar les desigualtats socials era ja donar un pas cap a la dreta, des del meu punt de vista. En Rousseau i la seva teoria de la bondat i l’igualitarisme connatural de l’espècie humana s’havien esfondrat per sempre més.
Però, es clar, l’establiment d’unes normes no implica el seu acompliment, per molt que, en aparença, aquestes haguessin estat promulgades per consens assambleari. Feia falta algun poder de coerció que obligués a la gent a acomplir amb els seus deures. Però, evidentment, a un pis d’estudiants es fa difícil que algú assumeixi, amb èxit, aquesta funció represora, de manera que la situació no va millorar massa. En aquests moments, l’anarquisme ja s’havia quedat molt enrera, dins de la meva visió del món. Començava a pensar que la millor forma d’organització era el comunisme d’estat, on un poder fort pogués vetllar per la igualtat dels ciutadans i la justa distribució de les obligacions. En alguns moments, fins i tot, gairebé entenia les purgues estalinístes…
El resultat de tot açò, evidentment, va ser un rebuig a la vida en comunitat: ja fa més de dos anys que només comparteixo pis amb la meva companya. La “propietat privada” estalvia moltes preocupacions i conflictes…
Ara que ja ha passat un poc de temps i se m’ha refredat un poc l’ànim, he de reconèixer que potser em vaig equivocar. Perquè no funcionen, els pisos d’estudiants? Constitueix el seu fracàs un exemple més de que l’ésser humà no es capaç d’organitzar-se en societats igualitaries, sinó que necessita de jerarquies i classes dirigents, per tal de no caure en el caos?
Possiblement no. El cas és que, durant la major part de la seva història (durant tot el paleolític, més de 200.000 anys) l’Homo sapiens ha viscut en petits grups sense diferències socials, on ningú tenia, a efectes pràctics, la possibilitat d’exercir un poder real sobre els altres membres del grup, ni d’obligar-los a fer res. I, tot i així, els nostres avantpassats van sobreviure, es van escampar per tot el món i van mantenir aquesta forma d’organització social durant mil·lenis.
Perquè ara, de repent, som incapaços de repartir les feines, sense conflictes, en un grup de cinc persones?
Hem de tenir en compte que la nostra societat es caracteritza per la seva estratificació, tant a nivell de riquesa com a nivell de poder. Analitzar-ne les causes, d’aquest fet, seria molt llarg. Quedem-nos només, de moment, en que és així. Aquesta forma d’organitzar-se trascendeix de molt l’àmbit de la política i arriba fins als racons més insospitats: les llars familiars estan dirigides per les mares; les aules escolars per professors; al carrer, els policies dirigeixen el trànsit… El nostre món és ple de figures autoritàries que organitzen les nostres vides! No estem acostumats a assumir les nostres responsabilitats per iniciativa pròpia. Si aparcam el cotxe on toca, no és per contribuir al bon funcionament de la comunitat, és perquè sabem que hi ha un policia que ens multarà, si no ho feim. Si els infants fan els seus deures, no és per aprendre, sinó per evitar la ira del professor… Hem après a fer-ho tot (fins i tot les coses més bàsiques per viure en societat) sota amenaça!
I és amb aquest bagatge cultural que els joves estudiants s’integren als pisos compartits. Es troben, de repent, sense cap figura autoritària que els obligui a acomplir amb els seus deures…
El conflicte està assegurat.
Escrit per Rassputin
Açò era i no era, bon viatge tengui sa Cadernera. Diuen que fa molt temps, en una illa hi va va haver un rei que orgullòs del seu patrimoni va manar fer un inventari de tots els seus béns. Dies i dies passaren abans la llarga llista no va ser complerta. Vuit ajuntaments, dues catedrals, vint-i-sis esglèsies, tres-centes cases, dos-centes vaques,… El rei manà guardar la llista entre cotons, dins una vitrina vigilada dia i nit pels guardes de la cort a fi que ningú pogués robar-la. Els anys passaren i a l’illa noves coses hi van anar apareixent. Més animals naixeren, noves cases es construiren, però el rei ofuscat en el seu inventari, no se n’adonava.
Un dia, aparegué a l’illa un home amb molta energia. S’instal·là en una masia i poc a poc va anar sembrant tots els camps de llavors que amb el temps donarien sabrosos fruits, va explorar paratges desconeguts trobant valiosíssims tresors. Va ser tant el que va fer i descobrir aquest home que aviat l’illa a la que havia aparegut es convertí en el lloc més ric de la terra.
Arribà un dia en que l’home amb molta energia decidí marxar de l’illa. Agafà totes les coses de valor i en va omplir milers i milers de vaixells.
Quan el rei s’assebentà de que un home estava robant quasi tot el seu patrimoni, manà als guardes que el portessin a palau.
-Què voleu rei, que amb tanta urgència m’enviau a demanar?
-Vull que tornis a descarregar dels vaixells tot el que em pertany!! ordenà el rei
-Res del que m’enporto és seu- respongué l’home.
-Com que no? ara ho veurem!- digué el rei mentre manava que li portessin l’inventari.
I com que desde el dia en que es va escriure, aquell inventari mai havia estat actualitzat, l’home marxà d’aquella illa amb tots els seus tresors i
va ser ric tota la seva vida fins que va morir si és que no és viu encara.
“MORALEJA”:
Aviam si l’Ajuntament de Ciutadella i el Govern Balear actualitzen el seu “INVENTARI” musical.
Escrit per ÉVÉNCÉ
Ahir llegint sa premsa digital vaig veure aquesta notícia, el fill del famós Al Gore havia estat detingut. El motiu:
Detenido el hijo pequeño de Al Gore por portar marihuana. El único hijo varón del líder ecologista conducía a 160 kilómetros por hora en Los Ángeles
Caram, tampoc té res d’especial. Tots sabem i de sobres que els EUA les coses van així. De fet, a totes les cases les coses van així. Si vas a 160km per hora et poden detenir. I si portes marihuana, al·lots, poc tens a dir. Simplement has d’assumir les conseqüències.
Però avui llegint Blog & Cemento, un altra blog fet des de Ciutadella, he trobat aquest anàlisi veritablement sarcàstic de la notícia fet per TSORM. I és que com tots sabeu, el pare de la criatura és conegut per la seva lluita pel medi ambient i darrerament es passeja pel món amb el seu documental “Una verdad incómoda“, guanyador del Oscar 2007 al millor documental.
I sí, deu ser una veritat incòmoda que el teu fill sigui un peça i tu un ex vicepresident dels EUA. I a més, contemplis com al teu fill li donen tant de rebombori com a tu, i simplement per fumar quatre herbes.
Així va, al·lots. I no només als EUA, que quedi clar.
Escrit per Carc
La defensa del cine europeu i el vídeo de la polèmica
Published Juliol 3, 2007 Punt cultural , Videos 2 CommentsAvui els mitjans fan ressò d’aquest més que polèmic vídeo que la Comissió Europea ha penjat a Youtube.com potenciant la visualització i recolçament al cinema europeu.
Si la intenció és fer renou o no, si el resultat serà bò o no i si la forma de fer-ho és bona o no, vos ho deix a les vostres opinions que esper als comentaris.
Millions of cinema lovers enjoy Europeans films every year, Europe supports European films.
Escrit per Carc
Ja que hi som 
Comentaris recents