Ara que ja ha passat tot i ja no hi ha perill de que ningú es reboti i vagi a votar només per dur-me sa contraria, comentaré, s’estafa indecent que crec que són, ses eleccions as Parlament Europeu.
Enhorabona si sou abstencionistes convençuts, HEM GUANYAT NOLTROS! Per vessa o per opció, sa mitjana europea d’abstencionisme ha estat d’un 56.9 %, menció especial a Grècia que, tot i ser obligatori anar a votar, han arribat a un 36.78% i a Eslovàquia han arribat a un 83.03% d’abstenció (haurien de ser nul•les ses eleccions si només vota un 16.97 % de sa població? O li dona dret, a una minoria que vota, a decidir per una immensa majoria, amb s’excusa de que si no estan d’acord i volen canviar colca cosa votarien [com si es pogués canviar res, de de ve, votant!]).
Açò demostra lo poc que interessa s’Unió Europea així com la tenen plantejada, i com l’expliquen. Només volen s’UE per interessos econòmics, i aquets mateixos interessos són es qui realment comanden, no sa gent com tocaria ser, sinó que ses empreses multinacionals i es bancs internacionals a través d’es sistema econòmic capitalista, controlen ses politiques d’es governs, i totes ses organitzacions supranacionals que han anat apareixent (OTAN, ONU, FMI, Bancs Europeu i Mundial, Comissió Trilateral, etc.) des de ets anys 50 des segle passat, han sorgit amb sa mateixa finalitat, que tothom faci el que, segons es qui controlen es sistema capitalista consumista, hem de fer, pensar, creure… En definitiva per convertirmos en ets seus esclaus per pròpia iniciativa, pensant que és lo millor que podem fer.
S’ha de seguir estenent s’ abstencionisme (hi ha que fer-hó, adamés de ignorant es seu sistema electoral, laboralment també, simplificant es nostro consum a nivell de subsistència i creant xèrxes d’ajuda mutua ), no s’ha de participar a n’ets seu joc, s’ha de passar d’ells i fer sa nostra. Hi ha gent, que dirà que si no votes no et pots queixar (es qui pensen açò, estàn empapats de sistema i no distingeixen sa veritat real, veuen ses coses com ets hi han mostrat que ets han de veure i no pensen amb claritat quins drets estan primer), açò és mentida, ja que tu sempre tindràs dret a dir sa teua si no estàs d’acord amb qualsevol cosa, ja que de moment (veurem fins quant…lo políticament correcte, és sa censura moderna, autoimposada, així d’ensenyats esteim…) es manté en vigor es dret de llibertat d’expressió i de pensament, i es qui no s’hauria de poder queixar, són es qui han votat un partit i después se’n desdiuen, o creuen que no s’ets’a representa com toca (i clar bobo, que te pensaves que Mr. X representaria millor ses teues idees que tu mateix? Ell representa ses seues idees i ses de ses empreses i accionistes que l’han fet arribar allà on és, i tu només has fet es “paripey” i l’ets legitimat, així que no te queixis que és culpa teua el que te passa). Apart de que és un argument un poc feixista, açò de “si no participes , no pots canviar ses coses” (antes era, “si no crees en el régimen, cállate o …”, i ara és, “si no crees en la democrácia, cállate o …”, sa qüestió és dividir, o vius segons noltros deim o t’anul•lam), que bonu, també és lo que hi ha, cada vegada es cagats són més. Com més por té sa gent més de dretes és (por a perdre sa riquesa, propietat,… a quedar en ridícul perquè tot es seu sistema de valors i/o creences és mentida, por a estar equivocats, a reconèixer errors… no acabaríem mai, allò de, perquè una persona de jove tindrà més simpatia per s’esquerra i de major per sa dreta? Perquè de jove serà mes valent i creurà en molts de valors que li hauran mostrat, i de vell haurà comprovat que si tothom va a sa seua, no pots esperar ajut i col•laboració de ningú, i com a vell tindrà por de quedar tot sol i desvalgut. Lo que se li haurà perdut pes camí a n’es vellet és sa causa de que tots vagin només a lo seu, i sa culpa és des capitalisme i s’Estat des Benestar. Quant n’hi ha poc per tots, sa gent s’ajuda i comparteix, quant sobra, sa gent es baralla per acumular es màxim. Eh, lo de “amb en Franco açò no passava!”, clar que no passava, no és per ses lleis de sa dictadura o que creguessin més en Déu, és perquè no hi havia capitalisme consumista!. Aquets mos retreuen lo de que ells van passar fam i pena i ara mos sobren menjà i comoditats, tot gràcies a lo bé que ho van fer; com es pot fer una cosa bé i que resulti una societat que és comporti pitjor? Pêrque no ho ha fet sa societat, han estat dirigits sense sabreu) i com que es governs, empreses i bancs i ets seus mitjans de propaganda i control de coneixement/pensament tot es dia treuen noticies, comunicats i demés propaganda d’es terror, sa mort i sa desgràcia, sa gent està acollonida i per açò augmenten es votants de dreta, pêrque sa majoria de gent es deixa endur per sa por i, acollonits qualsevol idea autoritarista que s’hauria descartat en una altra situació, ara és abraçada (“posau policies per tot! Que amb sa gent que quedarà as carrer per sa crisi, sa delinqüència es dispararà” açò volen que pensem, envés de “perquê mos han fetut dins aquesta enfanga? Com pot ser que s’hagin creat tant de millons i tot seguesqui igual, amb desigualtats i pobres a n’es denominat primer món? pêrque de llevar sa fam de tot el món res de res”).
Amb sa falsa democràcia europeista, l’únic que fem és perdre poder de decisió damunt sa nostra vida, es fàcilment demostrable, per exemple: Des de s’UE, es crea i s’intenta aprovar una constitució , després de renegar decideixen que es votarà en referèndum i es poble decideix que no hi està d’acord. Fi de s’història? No, he dit que ho van fer renegant pêrque sabien que seria mal de fer convèncer a sa gent de que estiguessin a favor d’una cosa, que està pensada per anar a favor de ses empreses i no de ses persones. Però no passa res es sistema és perfecte, som noltros que sobram, es van reunir a Lisboa, es representants nostros elegits democràticament (així mateix va arribar a n’es Govern en Hitler, elegit democràticament gracies a n’es sistema de propaganda de distorsió de sa realitat [no ets com ets, ets com te veuen ets altres]), i van arribar a una sèrie d’acords, a n’es que van posar es nom de “Tractat de Lisboa” i van votar a favor de s’aprovació d’aquest tractat (no s’ha posat en vigor perquè ets irlandesos van votar en contra a sa darrera votació, encara se’n farà un altre on haurà passat més temps i es mitjans de comunicació hauran venut a base de propaganda sa idea de que han de votar que sí, ara veurem què passa). Es Tractat de Lisboa és sa aprovació de sa Constitució Europea per part de ses multinacionals i es banquers, a través des seus “lacayos” que curiosament són es nostros representants. Es poble va votar en contra de sa Constitució Europea, però com que es poble no té es mateix pes que ses empreses i bancs, que són es qui realment posen, lleven i controlen es governs, a través de subvencionar es dos principals partits de cada nació (per açò hi ha bipartidisme, per economitzar recursos!, es crea una lluita entre dreta i esquerra, creant s’il•lusió de canvi d’uns a altres, però sempre es lo mateix a n’ets fons, capitalisme i govern dominat per es rics, sa patronal i es banquers), ets hi van dir que ja que eren es nostros representants ho aclarissin entre ells, i fent cas a ses empreses i bancs i no a n’ets poble, es va canviar es nom i quatre floritures de sa constitució i es va passar a dir Tractat de Lisboa (Tractat de Lisboa = Constitució Europea), que si s’aprova, i s’aprovarà un dia o s’altre, serà sa sentència definitiva a n’es valor des vots de sa gent a Europa, cap.
No val lo mateix un vot dins una consulta de mes o manco 92.000 persones que hi ha censades ara a Menorca, que seria només d’un 0.001%, que a Europa on quedem diluïts dins uns 460 milions de persones que vivim a n’ets estats membres (ampliable en 100 milions quant s’amplii amb Turquia i colca estat de sa ex – Iugoslàvia), on representa un 0.0000002%. Sembla que mos volen devaluar com a sa moneda… Aquet és es seu joc noltros hem de jugar entre noltros per viure entre noltros i poder ajudar a n’ets altres hem de simplificar-ho tot, començant per s’economia i reduint a n’es mínim s’activitat i aturar qualsevol tipus de contaminació o residu que pugui fer mal a ses generacions venidores; reduir es poder a s’individu, potenciant ses relacions socials i s’associacionisme, decidir entre ses associacions de vesins i de gremis cooperativistes (incentivant i impulsant sa col•lectivització de ses empreses i sa creació de cooperatives integrals i grups d’afinitats,…), en definitiva canviar es paradigma actual i crear-ne un de nou, que sigui no destructiu pes medi i just entre ses persones. Val més aclarir-mós entre noltros i decidir què volem fer entre tots, que no que mos diguin que hem de fer des de puestos que no tenen ni idea de ses nostres necessitats. Si volem un món més honest, hem de ser coherents (el primer de tot, no dir “açò és dolent però bonu, té avantatges…”) i ser més honests noltros, hem de fer es canvi en noltros per veurer-lo reflectit, com deia aquell, ”Hem de ser es canvi que volem” (aquell és en Gandhi), per lo tant mai veurem un canvi que mos millori com a societat, si no parteix activament de tots noltros, i perquè surti de noltros l’hem de controlar noltros, no gent de molt enfora que no té ni idea de ses nostres necessitats, voluntats i límits, que fan ses coses per es seu benefici, no pes nostro i que mos canvien sa forma de viure, pensar i veure ses coses, creant necessitats inútils i temors falsos.
Ei, si t’ets llegit tot s’escrit, merci per perdre es temps amb jo (vaya palo de moral t’ets tragat!), esper que l’aprofitis millor quant arribin ses pròximas eleccions i no vagis a votar, pêrque apart d’es temps, també perdràs llibertats, drets i futur per sa teua descendència.
Escrit per Bonaventura.
Ja que hi som 
Comentaris recents