Triar delegat

MESTRE: Bon dia!

ALUMNES: Bon diaaaa!

MESTRE: Avui triarem es nou delegat de classe. Ahir ho vaig estar demanant i aquest any es presenten:

En Josep, que ja ha sigut es vostro delegat uns quants anys.

En Lluís, que també l’heu tingut de delegat.

I en Miquel, na Maria, en Gerard, en Sergi, i na Júlia, que ja s’han presentat altres anys sense gaire sort.

ALUMNES: No volem a n’en Josep, perquè sempre ens pega!!!!

MESTRE: Voltros podeu triar a qui volgueu.

ALUMNES: Tampoc volem a n’en Lluís, perquè sempre diu coses que al final no fa.

MESTRE: Idò triau a qui volgueu!

(Mitja hora més tard)

MESTRE: Es guanyador ha sigut en Josep. No deieu que no el volieu?

ALUMNES: No el volem!!!

MESTRE: I per què l’heu votat?

ALUMNES: Només l’han votat 4 persones!

MESTRE: I els altres a qui heu votat?

ALUMNES: 2 hem votat a n’en Lluís i 1 a na Júlia.

MESTRE: I els altres 20  per què no heu votat?

ALUMNES: Perquè segur que els altres també ho farien malament!

MESTRE: Però si mai no han pogut ser delegats!

ALUMNES: És igual! Ara per queixar-nos no ens mourem de sa classe!

MESTRE: Però si acabau de tenir s’oportunitat de votar altres companys!!!!

ALUMNES: És igual, esteim molt maleits.

MESTRE: Com volgueu. Obriu es llibre de socials per sa pàgina 20.

PERE: En Josep me pegaaaaaa!!

MESTRE: Ara es hora Pere meu.

Escrit per Camarlengo

Sa quarta monea, o No veure, No escoltar, No rallar, VOTAR!

Ara que ja ha passat tot i ja no hi ha perill de que ningú es reboti i vagi a votar només per dur-me sa contraria, comentaré, s’estafa indecent que crec que són, ses eleccions as Parlament Europeu.
Enhorabona si sou abstencionistes convençuts, HEM GUANYAT NOLTROS! Per vessa o per opció, sa mitjana europea d’abstencionisme ha estat d’un 56.9 %, menció especial a Grècia que, tot i ser obligatori anar a votar, han arribat a un 36.78% i a Eslovàquia han arribat a un 83.03% d’abstenció (haurien de ser nul•les ses eleccions si només vota un 16.97 % de sa població? O li dona dret, a una minoria que vota, a decidir per una immensa majoria, amb s’excusa de que si no estan d’acord i volen canviar colca cosa votarien [com si es pogués canviar res, de de ve, votant!]).
Açò demostra lo poc que interessa s’Unió Europea així com la tenen plantejada, i com l’expliquen. Només volen s’UE per interessos econòmics, i aquets mateixos interessos són es qui realment comanden, no sa gent com tocaria ser, sinó que ses empreses multinacionals i es bancs internacionals a través d’es sistema econòmic capitalista, controlen ses politiques d’es governs, i totes ses organitzacions supranacionals que han anat apareixent (OTAN, ONU, FMI, Bancs Europeu i Mundial, Comissió Trilateral, etc.) des de ets anys 50 des segle passat, han sorgit amb sa mateixa finalitat, que tothom faci el que, segons es qui controlen es sistema capitalista consumista, hem de fer, pensar, creure… En definitiva per convertirmos en ets seus esclaus per pròpia iniciativa, pensant que és lo millor que podem fer.
S’ha de seguir estenent s’ abstencionisme (hi ha que fer-hó, adamés de ignorant es seu sistema electoral, laboralment també, simplificant es nostro consum a nivell de subsistència i creant xèrxes d’ajuda mutua ), no s’ha de participar a n’ets seu joc, s’ha de passar d’ells i fer sa nostra. Hi ha gent, que dirà que si no votes no et pots queixar (es qui pensen açò, estàn empapats de sistema i no distingeixen sa veritat real, veuen ses coses com ets hi han mostrat que ets han de veure i no pensen amb claritat quins drets estan primer), açò és mentida, ja que tu sempre tindràs dret a dir sa teua si no estàs d’acord amb qualsevol cosa, ja que de moment (veurem fins quant…lo políticament correcte, és sa censura moderna, autoimposada, així d’ensenyats esteim…) es manté en vigor es dret de llibertat d’expressió i de pensament, i es qui no s’hauria de poder queixar, són es qui han votat un partit i después se’n desdiuen, o creuen que no s’ets’a representa com toca (i clar bobo, que te pensaves que Mr. X representaria millor ses teues idees que tu mateix? Ell representa ses seues idees i ses de ses empreses i accionistes que l’han fet arribar allà on és, i tu només has fet es “paripey” i l’ets legitimat, així que no te queixis que és culpa teua el que te passa). Apart de que és un argument un poc feixista, açò de “si no participes , no pots canviar ses coses” (antes era, “si no crees en el régimen, cállate o …”, i ara és, “si no crees en la democrácia, cállate o …”, sa qüestió és dividir, o vius segons noltros deim o t’anul•lam), que bonu, també és lo que hi ha, cada vegada es cagats són més. Com més por té sa gent més de dretes és (por a perdre sa riquesa, propietat,… a quedar en ridícul perquè tot es seu sistema de valors i/o creences és mentida, por a estar equivocats, a reconèixer errors… no acabaríem mai, allò de, perquè una persona de jove tindrà més simpatia per s’esquerra i de major per sa dreta? Perquè de jove serà mes valent i creurà en molts de valors que li hauran mostrat, i de vell haurà comprovat que si tothom va a sa seua, no pots esperar ajut i col•laboració de ningú, i com a vell tindrà por de quedar tot sol i desvalgut. Lo que se li haurà perdut pes camí a n’es vellet és sa causa de que tots vagin només a lo seu, i sa culpa és des capitalisme i s’Estat des Benestar. Quant n’hi ha poc per tots, sa gent s’ajuda i comparteix, quant sobra, sa gent es baralla per acumular es màxim. Eh, lo de “amb en Franco açò no passava!”, clar que no passava, no és per ses lleis de sa dictadura o que creguessin més en Déu, és perquè no hi havia capitalisme consumista!. Aquets mos retreuen lo de que ells van passar fam i pena i ara mos sobren menjà i comoditats, tot gràcies a lo bé que ho van fer; com es pot fer una cosa bé i que resulti una societat que és comporti pitjor? Pêrque no ho ha fet sa societat, han estat dirigits sense sabreu) i com que es governs, empreses i bancs i ets seus mitjans de propaganda i control de coneixement/pensament tot es dia treuen noticies, comunicats i demés propaganda d’es terror, sa mort i sa desgràcia, sa gent està acollonida i per açò augmenten es votants de dreta, pêrque sa majoria de gent es deixa endur per sa por i, acollonits qualsevol idea autoritarista que s’hauria descartat en una altra situació, ara és abraçada (“posau policies per tot! Que amb sa gent que quedarà as carrer per sa crisi, sa delinqüència es dispararà” açò volen que pensem, envés de “perquê mos han fetut dins aquesta enfanga? Com pot ser que s’hagin creat tant de millons i tot seguesqui igual, amb desigualtats i pobres a n’es denominat primer món? pêrque de llevar sa fam de tot el món res de res”).
Amb sa falsa democràcia europeista, l’únic que fem és perdre poder de decisió damunt sa nostra vida, es fàcilment demostrable, per exemple: Des de s’UE, es crea i s’intenta aprovar una constitució , després de renegar decideixen que es votarà en referèndum i es poble decideix que no hi està d’acord. Fi de s’història? No, he dit que ho van fer renegant pêrque sabien que seria mal de fer convèncer a sa gent de que estiguessin a favor d’una cosa, que està pensada per anar a favor de ses empreses i no de ses persones. Però no passa res es sistema és perfecte, som noltros que sobram, es van reunir a Lisboa, es representants nostros elegits democràticament (així mateix va arribar a n’es Govern en Hitler, elegit democràticament gracies a n’es sistema de propaganda de distorsió de sa realitat [no ets com ets, ets com te veuen ets altres]), i van arribar a una sèrie d’acords, a n’es que van posar es nom de “Tractat de Lisboa” i van votar a favor de s’aprovació d’aquest tractat (no s’ha posat en vigor perquè ets irlandesos van votar en contra a sa darrera votació, encara se’n farà un altre on haurà passat més temps i es mitjans de comunicació hauran venut a base de propaganda sa idea de que han de votar que sí, ara veurem què passa). Es Tractat de Lisboa és sa aprovació de sa Constitució Europea per part de ses multinacionals i es banquers, a través des seus “lacayos” que curiosament són es nostros representants. Es poble va votar en contra de sa Constitució Europea, però com que es poble no té es mateix pes que ses empreses i bancs, que són es qui realment posen, lleven i controlen es governs, a través de subvencionar es dos principals partits de cada nació (per açò hi ha bipartidisme, per economitzar recursos!, es crea una lluita entre dreta i esquerra, creant s’il•lusió de canvi d’uns a altres, però sempre es lo mateix a n’ets fons, capitalisme i govern dominat per es rics, sa patronal i es banquers), ets hi van dir que ja que eren es nostros representants ho aclarissin entre ells, i fent cas a ses empreses i bancs i no a n’ets poble, es va canviar es nom i quatre floritures de sa constitució i es va passar a dir Tractat de Lisboa (Tractat de Lisboa = Constitució Europea), que si s’aprova, i s’aprovarà un dia o s’altre, serà sa sentència definitiva a n’es valor des vots de sa gent a Europa, cap.
No val lo mateix un vot dins una consulta de mes o manco 92.000 persones que hi ha censades ara a Menorca, que seria només d’un 0.001%, que a Europa on quedem diluïts dins uns 460 milions de persones que vivim a n’ets estats membres (ampliable en 100 milions quant s’amplii amb Turquia i colca estat de sa ex – Iugoslàvia), on representa un 0.0000002%. Sembla que mos volen devaluar com a sa moneda… Aquet és es seu joc noltros hem de jugar entre noltros per viure entre noltros i poder ajudar a n’ets altres hem de simplificar-ho tot, començant per s’economia i reduint a n’es mínim s’activitat i aturar qualsevol tipus de contaminació o residu que pugui fer mal a ses generacions venidores; reduir es poder a s’individu, potenciant ses relacions socials i s’associacionisme, decidir entre ses associacions de vesins i de gremis cooperativistes (incentivant i impulsant sa col•lectivització de ses empreses i sa creació de cooperatives integrals i grups d’afinitats,…), en definitiva canviar es paradigma actual i crear-ne un de nou, que sigui no destructiu pes medi i just entre ses persones. Val més aclarir-mós entre noltros i decidir què volem fer entre tots, que no que mos diguin que hem de fer des de puestos que no tenen ni idea de ses nostres necessitats. Si volem un món més honest, hem de ser coherents (el primer de tot, no dir “açò és dolent però bonu, té avantatges…”) i ser més honests noltros, hem de fer es canvi en noltros per veurer-lo reflectit, com deia aquell, ”Hem de ser es canvi que volem” (aquell és en Gandhi), per lo tant mai veurem un canvi que mos millori com a societat, si no parteix activament de tots noltros, i perquè surti de noltros l’hem de controlar noltros, no gent de molt enfora que no té ni idea de ses nostres necessitats, voluntats i límits, que fan ses coses per es seu benefici, no pes nostro i que mos canvien sa forma de viure, pensar i veure ses coses, creant necessitats inútils i temors falsos.
Ei, si t’ets llegit tot s’escrit, merci per perdre es temps amb jo (vaya palo de moral t’ets tragat!), esper que l’aprofitis millor quant arribin ses pròximas eleccions i no vagis a votar, pêrque apart d’es temps, també perdràs llibertats, drets i futur per sa teua descendència.

Escrit per Bonaventura.

Es pagesos saben fer colque cosa mes que plorar?

Es pagesos tornen a reclamar més doblers, ara volen que els hi donin una subvenció de 200 lerdos per vaca(a part de tot lo que els hi subvencionam, pêrque es doblers els hi regalam noltros a través d’es papi Estat, o Govern Balear que és pitjor…), cosa que vol dir doblar lo que ja reben (100 per vaca actualment, encara que hi sol haver-hi retards o inclús colque impagament…). Quê passa, que no saben reclamar a qui toca o és que amb es recurs d’es fiet que plora a son pare per fer-li pena (que és lo que passa: ai! mesquinet dóna-li lo que vol a veure si calla i riu…) està tot aclarit fins sa pròxima vegada? Quant esperen recuperar-sê i deixar de viure subvencionats, o no en fian? Que trist seria si fiassin viure de subvencions,amb s’excusa de que fer feina al camp és molt esclau… Però bonu, a lo que anava:, pêrque reclamen a s’Estat (o Govern Balear) subvencions obligant a fer que paguem entre tots es seu victimisme? Si volen lluitar per recuperar el camp a Menorca, no seria més just exigir a s’Unió Europea(quin invent per esclavitzar-môs més bo), que no deixi que ses grans empreses lleteres del nord produeixin en excés inundant es mercats i fent impossible sa competència per ses petites explotacions ramaderes. Pêrque monten tractorades (cremant petroli subvencionat per noltros i creant mal ambient), si no són capaços d’anar-sê’n a n’es Lidl o es Dia% (o a tots es supers) i tirar tota sa llet, de fora s’illa, a sa bulló? Pêrque segueixen pensant en complir sa quota lletera imposada des de sa UE (per afavorir a ses grans empreses que són ses qui comanden i no es polítics a qui mos fan votar, es qui hi vagin a votar a ses europees…votar o fer es bobo?) envés de mirar de que Menorca sigui lo més autosuficient possible, creant una junta on totes ses unions de pagesos, cooperatives, Ajuntaments i Consell Insular, es posin d’acord en quina quantitat i quins productes produir. Ja sé que sona a anar cap enrere, tornar a posar “aranceles”, com antes de ser Europeus!, però és totalment al revés, cap enrere hi vam anar quant mos vam deixar enganar pes des capitalisme liberal europeista, desprotegint lo nostro per protegir lo seu, pensant així, que pes fet d’entrar a sa comunitat europea, seriem millors i viuriem es famós somni Americà a on tots seriem rics i lliures. Allà vam anar cap enrere, i ara s’està demostrant, fins ara no s’havia millorat en res sa crisi del camp, bonu des d’Europa envien doblers pêrque no facin tanta feina o sa que fan no estigui tant mal pagada, o pitjor que es comprin es tractor més gros i xuclin més petroli subvencionat (per noltros, no per ses empreses que li diuen a Europa que subvencioni que sinó baixen es beneficis…). Ara que es capitalisme es desinfla i falta liquiditat, seguiran arribant ses subvencions europees o ara ho pagarem tot noltros? Fins quan es podrà mantenir sa fal•làcia d’es creixement perpetu? Pêrque si no creixem no podrem mantenir ses subvencions i açò provocarà que molta gent del camp ho deixi anar i es qui segueixi s’esclavitzarà a produir per colque megaproveïdor o hiperdistribuidor cosa que farà que tingui feina però no futur.
Val més que es pagesos reclamin sa protecció de sa seua feina encara que hagin de perdre ses subvencions, que no que reclamin ses seues subvencions i perdin sa seua feina.
Decreixement, ja! En tots ets àmbits i aspectes, hem de tornar a s’economia de subsistència i deixar de creure en que un dia serem tots rics i no farem feina, perquè açò està molt, molt, molt, molt més enfora que no aquell malson escrit ja fa molt, que es diu “New brave world” (un món feliç) fusionat amb 1984, un món a on hi ha uns pocs lliures d’una classe superior i tots ets altres esclaus (forçats o per pròpia voluntat a través de sa manipulació), a n’es que sembla dur-mos amb optimisme i ignorància es capitalisme.
“Que aaalegria quando me digeroooon, Vamos a la casa del señooor”, ale idò, com a benets. As final mos haurem de tondre ets humans, començant pes pagesos!

Escrit per: Bonaventura

Empresaris i doblers públics

El Govern de les Illes Balears donarà ajuts econòmics a aquells empresaris del sector de l’hosteleria que vulguin reformar/modernitzar els seus establiments.

És la crisi, ja se sap…

L’han provocada alguns, però l’hem de paliar entre tots (especialment els obrers) i bla, bla, bla…

Espero només que tenguin la decència, a l’hora de concedir aquestes ajudes, de valorar quin tant per cent dels guanys ha invertit l’empresari en qüestió, durant els darrers anys, en la modernització del seu negoci.

És a dir, que si un empresari, durant tota aquesta època de bonança econòmica, ha invertit 0 € en la modernització del seu negoci, se li atorgui, ara, en conseqüència, una ajuda de 0 €.

Escrit per Rassputin

L’efecte Scattergories

Ben segur que molts de vosaltres recordau l’anunci d’aquell joc de taula. Un senyor enfadat sortia per la porta d’una casa, mentre exclamava: “Es mi Scattergories y me lo llevo!”. Els seus companys, finalment, cedien: “Vale, aceptamos barco como animal acuático…”. O jugau segons les meves regles o m’enduc el joc. O tot o res.

Idò bé, a Ciutadella ha passat quelcom semblant. Fa uns mesos, l’ajuntament volia que acceptessim la construcció d’un pàrquing subterrani a la Plaça dels Pins (era necessari i urgent). Però la gent del poble, al contrari que els protagonistes de l’anunci, no va cedir.

Ara, de cop i volta, es presenta un altre projecte, que implica l’eliminació de pràcticament tots els aparcaments que existeixen actualment a la plaça.

O sigui, que s’emporten l’Scattergories.

Escrit per Rassputin

Sant Antoni i el dimoni

Sant Antoni és un sant vell
du sabates de gamussa
no es pot mantenir a ell
i vol mantenir sa cussa

Jo tenc una ximbombeta
que és molt bona de sonar
perquè en sa nit fa aixecar
ses dones en camiseta

A Llubí per tocar l’orgue
posen dos cans dins un sac
un fa nyic i s’altre nyac
s’avenen com un rellotge

Una beata és una eina
molt mala de manejar
i sempre la voreu anar
a missa per no fer feina

Sa poma d’aquesta al·lota
ha de mester beneir
amb es pardal d’un fadrí
que tengui bona cabota

Hortalana, hortalana
quines pomes tens a s’hort?
totes són de cuiro fort,
manco sa meva, que és blana

Mumare quan me va fer,
se va espanyar sa viola
i mon pare amb sa pistola
la hi va tornar posar bé

Es rector de s’Arracó
no vol dir missa primera
perquè té més barrinera
que un gall de possessió

No em toquis es moraduix,
toca’m sa moradixera;
no me venguis per darrera
vine per davant, que és fluix

Es fusters fan ses arades
i es ferrers es gavilans,
i ses dones ets infants
a força de barrinades

Sant Antoni és un sant pobre
i de pobre no en té res
un redol de pèl espès
que enrevolta es canelobre

Sa meva poma ja raja,
ses voreres fan xoc-xoc
i si t’estorbes un poc
ho trobaràs fet formatge

Com més llarg i gruixat és,
sa fadrina més l’alaba;
si l’hi posen no diu res
i si l’hi treuen, reclama

Es pardal i sa cotorra
res millor que vagin junts,
encara que hi donin punts,
es gust que fa mai s’esborra

Per boixar han de tenir
sa cuca ben estirada
i una cotorra badada
i es cul damunt es coixí

Sa cotorra no té dents
a poc a poc el s’envia,
jo me pens que l’hi tendria
dues hores o més temps

La festejava a les fosques,
tots dos damunt es portal
i amb sa punt des pardal
li anava arruixant ses mosques

Una dona vella, vella,
que filava sense llum
se pensava filar estopa,
se filava es pèls des cul

En es costat d’una penya
vaig sentir cantar un puput
i va esser una dona veia
que forçava un geperut

A Llubí el pare Bordoy
dalt sa trona predicava
i a ses dones demanava
per tocar-los es fonoll

Vols que et canti una cançó
que no l’has sentida mai:
posa es cul en el mirall
i veuràs si el tens rodó

Enmig de sa carretera,
de camí a Son Bordils,
hi trobaren dos civils
que se’n daven per darrera

Fadrins si anau a Mancor
anau alerta amb les fadrines,
que duen teranyines
aferrades a la flor

Penjat per Camarlengo

Lorenzo Franco Català; l’assassí de Menorca

documentmurillo002

Lorenzo Franco Catalá. Afiliado a Falange Española tradicionalista y de las J.O.N.S., de 81 años de edad, natural de Ciudadela, con domicilio en la calla de Santa Rosalía nº 22, de profesión médico.

Los días 6 y 7 de Febrero de 1939, con motivo de aplicar la vacunación antitífica a la guarnición de Ciudadela, y su sector y previamente de acuerdo con el médico Laureano López logró causar muchas bajas entre los rojos con motivo de aplicar dosis elevadas a la vacuna con miras desde luego al Glorioso Alzamiento de 3 de Febrero que dio por resultado la incorporación de Menorca a la nueva España. Veure +

Publicat per: ÉvÉncÉ



Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.