arxiva pagina 2

John Cobra vs El Batu

(Amb el permís d’événvé, que és qui em va passar el link)

Jonh Cobra és un personatge de València conegut pel seu rap (bastant kutre saltxitxero) i que a més es dedica a penjar vídeos d’opinió dels quals la majoria promouen la violència. Resulta que un d’aquests vídeos desmentia la unitat entre pobles i províncies d’Espanya afirmant que al final tothom es baralla amb tothom. Pel mig del discurs es referia a les Canàries com a un lloc del Congo, metàfora de la distància a la que es troba de la península. Això va desencadenar un pique virtual amb un “macarra” analfabet de les Palmes que es fa dir “el Batu”. Des de fa com a mig any, es van acomulant els vídeos de desafiament del batu contra johncobra, i pel mig ja s’hi han ficat una sèrie de personatges que també volen barallar-se amb ells o que senzillament se’n riuen. El batu va aparèixer fins hi tot a un programa de televisió, a nivell provincial, on john cobra va provar a xerrar per telèfon però al final l’episodi va acabar amb una interestel·lar actuació del batu per exhibir la seva destresa a la hora de lluitar ( un espectacle que demostra el baix coeficient mental d’aquest pobre noi, que està al límit de ser subnormal).  I bé aquí vos deixo un parell de vídeos de cadascú per a que pugueu fer-vos una idea de la dimensió paral·lela en la que viuen aquests personatges. De john cobra n’he escollit un que no té a veure amb el pique però que vos donarà una idea del entranyable personatge que pot ser quan vol, i ho dic així perquè el fill de puta m’ha fet riure i tot. I l’altre vídeo no és el pitjor del batu, si no que és el millor que he trobat, ja que ell i el seu amic “el presa canario” s’ho han currat bastant , ja voreu…

escrit per (gemec)           

Com cuinar un Crist

Seguint en la meva línia de mofa gratuïta i cruel envers les religions (cosa per la qual els creients m’haurien d’estar agraïts, ja que, aguantant-ho estoicament, fan punts per l’altra vida) aquí us deixo aquest curtmetratge de Javier Krahe.

Preneu-ne nota. 

Penjat per Rassputin

Payaso!

Seguint en la línia faltona cap a les religions que vaig encetar amb un polèmic article, fa un temps, aquí us deixo aquest genial gag de Faemino y Cansado. Aquells que reben, en aquest cas, són els budistes, però la idea és igual de vàlida per qualsevol altra religió.

A disfrutar!

Penjat per Rassputin

HASTA LA POLLA!

1-el-poster.jpg

HASTA LA POLLA! 1

la-exposicion.jpg

HASTA LA POLLA! 2

la-fabrica.jpg

El vot inútil

“Jo he fet vot útil…” em diuen amb cara compungida, moltes persones d’esquerres.  Açò vol dir, normalment, que han votat a un partit nacionalista espanyol, de centre, que es fa anomenar socialista.

Útil per a què? Per aconseguir afiançar definitivament un bipartidisme com el dels Estats Units, amb un partit de centre-dreta i un d’extrema dreta? Ah, així si… Si aquesta era la seva intenció, el seu vot ha estat molt útil!

Ha estat útil per erradicar de forma definitiva el pluralisme democràtic i l’espai d’una esquerra política amb unes propostes dignes, almenys, de ser qualificades com a socialistes. Ha estat útil per cedir tot l’espai a dos partits que basen el seu suport electoral en la por mútua i no en un programa encoratjador. 

Que açò acabaria així, es podia veure venir. El sistema està pensat per afavorir els partits majoritaris i eliminar els altres: a més vots, més diners i més espai en els mitjans de comunicació. Una vegada iniciada l’acumulació de vots en uns pocs partits, el procés s’accelera i es potencia a ell mateix. La desaparició de les “altres forces polítiques” de la televisió pública, durant aquesta campanya, ha estat escandalosa. Una televisió pública, recordem-ho, en mans del govern del pluralista, dialogant, multicultural i superguai senyor Rodríguez Zapatero.

Es podia veure venir, com deia. Allò que no m’imaginava és que la gent d’esquerres, la gent veritablement d’esquerres, tindria un paper tan actiu en aquest procés.

Escrit per Rassputin

Persepolis.

Persepolis és una pel•lícula d’animació que conta la historia de Marjane Satrapi, una dona que va viure la seva infància i part de la seva adolescència a Iran, entre els anys 1980 i 2000. El film resumeix, d’una manera suau, tot el que implica ser ciutadà a un país de creences islamistes on es van succeint les revoltes i la dictadura. La discriminació sexual, els presos polítics, el fanatisme religiós i milers de morts innecessàries hi queden retractades.
Durant la pel•lícula s’anomena sovint, el fet d’enorgullir amb els teus actes als familiars i als avantpassats que varen lluitar per la llibertat. Veritablement és més que admirable l’acció de donar la teva vida per un ideal com el de la llibertat d’altres.

Segurament que son molts els espanyols que ara mateix no en son conscients de la llibertat que gaudeixen, també n’hi ha molts que es senten presoners. Tot pot millorar, però el que també és cert és que s’ha hagut de lluitar per aconseguir el que ara tenim, i amb aconseguir-ho no n’hi ha prou, després s’ha de lluitar per millorar-ho o al menys mantenir-ho. El proper 9 de Març serà un dels pocs moments en que es suposa que puc decidir alguna cosa, i la veritat és que em sento com si realment no pugui fer res. Com si el meu vot no valgui res. A part que no em refio de cap governant ni del sistema electoral. Però bé, hi aniré de totes maneres a votar.

(gemec)

Aparcaments.

dsc01670.jpg dsc01673.jpg

Sóc un veí d’aquesta zona de Ciutadella on s’han pres les fotos i vull expressar la meva disconformitat amb les decisions que es prenen pel que fa als aparcaments. No tinc cotxera, i sé que no en sóc l’únic, perquè som varis als que ens costa trobar aparcament. Per sort tinc la tarja verda, però no em serveix de gaire ja que fins ara, els que la tenim,  disposàvem de vuit aparcaments que, després dels nous aparcaments per motocicletes i bicis, s’han reduït a sis. Ara ja fa un parell de setmanes que s’han clavat els ferros i en cap moment hi he vist més de dues motocicletes allà fermades. Però tampoc és que hi hagués una mancança de lloc per posar-hi un parell de motos, era necessari  agafar-lo d’allà? Els altres carrers dels voltants son de pago, zona blava, conveni de l’ajuntament amb una empresa privada. Què passa? ja sé que tenir cotxe és un luxe, però suprimir aparcaments en aquesta zona, ens està putejant més que fer-nos un favor.
Un altre cas és també el dels cilindres verds que es posen a les cantonades. Son per evitar que en algunes cantonades s’hi estacionin cotxes de manera que obstrueixin el gir dels altres vehicles. Però no s’ha de posar com a norma a totes les cantonades, només quan sigui necessari. Del contrari hi ha hagut carrers on si que es necessitaven mesures així, desesperadament, i han trigat ANYS a fer-hi alguna cosa.
La veritat és que m’agradaria saber qui pren aquestes decisions, perquè a vegades sembla que qui ho ha decidit no hi ha passat tant sols per aquell carrer. Això passa amb les direccions dels carrers, zones totalment descuidades on no hi pot passar una persona major o discapacitada. I son tots que la caguen, del color polític que siguin, al final cap se’n cuida dels petits detalls menys visibles però que fan confortable la vida de tots. Vos podeu creure que la darrera vegada que es va fer l’acera de sa contramurada, davant del casino, no se’n varen recordar de donar prou angle a la corba per a que hi pogués passar un autobús, i varen haver de canviar-ho. Bé ara ja agafo impuls i me’n vaig per les branques, però la qüestió és que … no està malament que vulguin reduir el transit al casc antic però cada vegada resulta més difícil aparcar per la meva zona, i no és perquè cada vegada hi hagi més cotxes.

A quina època ho van dir? (II)

Continuo amb la meva selecció de frases memorables pronunciades o escrites per religiosos. Igual que a l’entrega anterior, us proposo que intenteu endevinar a quina època corresponen.

Aquí teniu les frases:

A)“El procés contra Galileu fou raonable i just.”

B)”Humilieu als no musulmans fins a tal punt que es rendeixin i paguin tribut.”

C)”Quan Iahvé, el vostre Déu, us hagi assentat a la terra que esteu a punt d’ocupar i hagi enviat a molts infidels a vosaltres… els heu de derrotar i exterminar. No heu d’arribar a cap compromís amb ells ni mostrar cap misericòrdia.”

D)”Si, per tant, l’Església Catòlica també reclama el dret a la intolerància dogmàtica respecte a les seves ensenyances, es injust retreure-li el fet que exerciti aquest dret (…) L’esglèsia contempla la intolerància dogmàtica no només com un dret, sinó com un deure sagrat (…) Els heretges poden no només ser excomulgats, sinó també condemnats justament a mort.”

E)”El rey tiene todo el derecho de enviar sus hombres a las Indias para reclamar ese territorio de estos idólatras, porque él lo recibió del Papa. Si los indios se rehúsan, legalmente puede muy bien combatirlos, matarlos y esclavizarlos, igual que Josué esclavizó a los habitantes de la tierra de Canaán.”

F)”El dret a tenir esclaus està clarament establert a les Sagrades Escriptures, tant per precepte com por exemple.”

G)”Les escoles seculars no poden ser tolerades mai, perquè aquestes escoles no tenen instrucció religiosa, i una instrucció moral general sense base religiosa està construïda sobre l’aire; en conseqüència, tot l’entrenament del caràcter i la religió s’ha de derivar de la fe. Necessitem gent creient.”

H)”Usau contra els heretges l’espasa espiritual de l’excomunió; si açò no resulta efectiu, usau l’espasa material.”

I)”La vacunació és una violació directa de l’eterna aliança que Déu va fer amb Noé després del diluvi… La vacunació mai no ha salvat una vida humana.”

I aquí teniu les solucions. Els autors de les frases i/o les obres d’on s’han extret són:

A) Joseph Ratzinger (actual Papa de l’Esglèsia Catòlica sota el “nom artístic” de Benet XVI) el 1990.

B) Alcorà, “Penediment”, 29. Segle VII.

C) Deuteronomi 7: 1

D) L’Enciclopèdia Catòlica, edició de 1911

E) Martín Fernández de Encisco, jurista i geògraf espanyol. Segle XVI.

F) Rev. R. Furman, baptista de Carolina del Sud, E.E.U.U.

G) Adolf Hitler, 26 d’abril de 1933, en un discurs durant les negociacions que es van portar a terme al Concordat entre els nazis i el Vaticà.

H) Papa Innocenci III, (1161-1216), Papa de l’Esglèsia Catòlica de 1198 a 1216.

I) “The Golden Age”, publicació dels Testimonis de Jehovà, 04/Sep/1931

Escrit per Rassputin

« Pàgina prèviaPàgina següent »