Estic cansat de sentir disbarats nacionalistes. Francament cansat. I, tot i que sé que açò no alleujarà el meu cansament, m’agradaria fer algunes puntualitzacions.
Em sembla obvi (i crec que ho hauria de ser per qualsevol demòcrata) que si un estat engloba regions on es parlen idiomes diferents, només existeixen dos possibles models lingüístics que es puguin considerar justos i igualitaris per tots els ciutadans:
1. Cadascuna de les llengües és utilitzada per l’administració pública, exclusivament, a la seva pròpia zona de distribució.
2. Totes les llengües són utilitzades per l’administració pública en tot l’àmbit de l’estat.
Qualsevol altre model implicaria el manteniment d’uns privilegis, per part d’un conjunt dels ciutadans, per sobre d’un altre grup; situació totalment incompatible amb els principis d’un estat democràtic.
Desgraciadament, la democràcia es un invent recent, a la majoria de països del món, de manera que molts estats plurilingües han seguit, durant llargs períodes de temps, polítiques que no es corresponen amb cap de les dues anteriors. Aquestes polítiques es poden resumir en un sol model:
3. Només un dels idiomes de l’estat és utilitzat en l’administració pública, a l’àmbit de tot l’estat. Les altres llengües queden fora de l’administració pública.
Aquesta situació, unida als inevitables moviments de població que es produeixen a l’interior de qualsevol estat, ha produït una nova situació: certs estats compten amb regions els habitants de les quals parlen un idioma a i regions a les quals conviuen parlants d’un idioma b amb una minoria (més o menys àmplia) de parlants de l’idioma a.
Crec necessari obviar, a l’hora de buscar sol·lucions, que l’actual situació d’aquests països és el fruit de llargs períodes d’injustícia. A l’hora d’establir una determinada política lingüística, ningú ha de pagar per les injustícies comeses en èpoques anteriors. S’ha de buscar, simplement, el model més just i igualitari pels ciutadans actuals, tenint en compte la situació actual.
És possible, per tant, aplicar en aquests estats algun dels dos models que abans proposava com els únics justos i igualitaris? Evidentment, si. El més fàcilment aplicable (parlant en termes estrictament econòmics) és el primer. Però com s’aplica aquest model en el cas d’una regió x on conviuen parlants de dos idiomes diferents? Senzillament, permetent la utilització alternativa de tots dos idiomes per part dels ciutadans i dels funcionaris de l’administració pública. Açò, evidentment, implica que els funcionaris d’aquella regió estaran obligats a conèixer els dos idiomes i que totes dues llengües formaran part de l’educació pública.
Ara bé; aquest model planteja un problema: els ciutadans que visquin en una regió (anomenem-la y) habitada només per parlants de la llengua a patiran un greuge comparatiu en relació als ciutadans que visquin en una regió x habitada per parlants de la llengua b i per parlants de la llengua a; ja que els segons, en funció dels coneixements lingüístics derivats de l’educació proporcionada per l’estat, podran treballar a l’administració pública tant a la regió x com a la regió y, mentre que els primers només ho podran fer a la regió y.
Com resoldre aquesta injustícia? Des del meu punt de vista, només hi ha una manera: establint l’ensenyament d’ambdues llengües, a i b, a tot l’àmbit de l’estat. És a dir, adoptant el model 2 dels anteriorment exposats. Per aquells països amb unes característiques com les descrites més amunt, és l’únic model just i igualitari, capaç d’acabar definitivament amb el privilegis d’uns grups de ciutadans per sobre dels altres.
No hi ha dubte que alguns dels habitants de la regió y d’algun d’aquests teòrics països podrien dir: “I no seria més pràctic i econòmic retornar al model 3?”
És possible que si, no ho negaré. Però és que fer les coses de forma justa, respectant els drets de tots els ciutadans i prescindint de privilegis, no sol ser fàcil. La veritable democràcia, la llibertat i la igualtat solen ser coses complicades i poc pràctiques. I, malgrat tot, crec que tots estarem d’acord en que les hem de defensar per damunt de tot.
Escrit per Rassputin
Comentaris recents