Ja que hi som

Aquest vol ser un repàs d’algunes cagades que complementen alguns dels edificis o infraestructures de caràcter públic que s’han construït els darrers anys a Menorca.

- Recorda algú, que al cap de poc d’obrir l’estació marítima de Ciutadella, van caure considerables pluges que van inundar-la fins al punt d’haver-hi 15cm d’aigua als despatxos d’Iscomar i Balearia?

- S’ha fixat algú que encara que ens segueixin aconsellant un menor consum d’energies, hi han molts edificis, com per exemple el nou departament de policia local de Ciutadella, que pràcticament no tenen finestres? (un dia xerrant amb rassputin, m’ho va dir claríssim: Finestra= deixa entrar llum, i aire quan tens calor.)

- El Mateu Orfila. A part de la precoç inauguració, sense endolls, de l’hospital. (Un cop inaugurat es van tornar a obrir totes les parets per instal·lar-los). Té uns passadissos espectacularment amples que reduint-los a la meitat haurien pogut servir per fer-hi entre vint o trenta habitacions més. 

A l’hora d’instal·lar-hi la màquina de rajos “x”, van haver de tirar a baix el marc de la porta i un tros de la paret de la habitació corresponent, ja que se’ls havien oblidat les preferències de l’habitació per ubicar-la. El millor és que un cop instal·lada, van tornar a posar la mateixa porta amb les mateixes mesures.

Hi han més cagades, per avui son prou, només vos recomanaria que si podeu seguir d’aprop els moviments de l’arquitecte que treballa per l’ajuntament de Ciutadella, vos fareu preguntes casi existencials. I per acabar, només recordar el cas dels nostres veïns els mallorquins i el seu formidable metro subaquàtic.

Escrit per (gemec) 

Dóna esperances veure que hi ha gent que es preocupa i pren iniciatives per la defensa de la nostra illa. Aquest és un cartell que m’he trobat penjat pel carrer. I aprofito per anunciar la manifestació en contra dels dics i de la pressió urbanística d’algunes zones de Menorca. Ha estat convocada per un grup de joves menorquins els quals van prendre la iniciativa de difondre-ho per mitjà de sa premsa. El mateix títol de l’article  en dóna les dates i només dir-vos que la manifestació inclou una caminadeta fins a lloc on es fan les obres del dic a Ciutadella.

Publicat per (gemec).

Avui els mitjans fan ressò d’aquest més que polèmic vídeo que la Comissió Europea ha penjat a Youtube.com potenciant la visualització i recolçament al cinema europeu.
Si la intenció és fer renou o no, si el resultat serà bò o no i si la forma de fer-ho és bona o no, vos ho deix a les vostres opinions que esper als comentaris.

Millions of cinema lovers enjoy Europeans films every year, Europe supports European films.

Escrit per Carc

Que vol dir açò de “normalització lingüística”? Suposo que ho podríem definir, més o menys, com el procés de recuperació de l’ús de la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida social. És a dir, aconseguir que es torni a emprar el català de forma habitual als centres educatius, a l’administració pública, a la investigació científica i, evidentment, al món de la literatura i la música.
En els primers àmbits és relativament fàcil engegar el procés de normalització: d’uns anys ençà s’ha avançat bastant en aquest sentit.
Ara bé; com es pot potenciar l’ús del català a l’àmbit de la creació artística i, més en concret, de la música? No es pot obligar a ningú, açò està clar, ni tampoc imposar sancions a aquells artistes que composin en altres llengües. Aparentment, només queda una opció: aportar ajuts als grups que cantin en català. I és aquí on comença el problema. Que hem de posar per davant, la qualitat musical o el fet d’utilitzar la llengua pròpia? Que fer si cap grup un poc decent opta a una d’aquestes subvencions?
El punt de vista de l’administració, en aquest sentit, em sembla obvi: per adonar-se’n només cal escoltar alguns dels grups que toquen habitualment per les places dels pobles de Menorca (o fins i tot com a teloners a concerts multitudinaris). Evidentment, no faré un inventari detallat dels grups als quals em refereixo: crec que tots en podeu identificar algun. Sembla que el raonament de les persones encarregades de concedir els ajuts o els espais on actuar sigui: “si, són dolents, però per ser menorquins i cantar en català ja estan bé…”.
Aquesta és una bona manera de potenciar la música menorquina en català? Evidentment, no. Si volem que és faci bona música en la nostra llengua (vull pensar que aquest és l’objectiu d’una normalització lingüística a l’àmbit musical) és necessari un poc d’honestedat: si sorgeixen bons grups, se’ls ha de recolzar; als grups sense cap tipus de qualitat musical, no se’ls ha d’ajudar, ni econòmicament ni donant-los permís per actuar a espais públics.
Permeteu-me que faci una petita comparació. Abans he parlat de l’ús del català a l’àmbit de la investigació científica; idò bé, us imaginau, per posar un exemple, que algú s’adreci al Govern Balear i digui: “no tinc formació ni experiència, però em fa molta il·lusió estudiar les sargantanes menorquines i, a més, el treball resultant de les meves investigacions l’escriuria en català…”. Ningú s’escandalitzaria si a aquesta persona se li denegués no només la subvenció, sinó també el permís per acostar-se a menys de cinquanta metres de qualsevol sargantana. Tots som conscients que aquesta NO és una bona manera d’impulsar la investigació científica en català.
En canvi, si algú sense formació ni experiència musical de cap tipus, però amb molta il·lusió i un grapat de cançons en català, demana un ajut per fer un concert o per gravar un disc, la resposta de l’administració pública pot ser molt diferent…
És necessari lluitar per una veritable normalització lingüística!
No tingueu clemència amb la mediocritat musical!