Ja que hi som

Idò si: per variar un poc, una bona notícia.

Fa poc, un bussejador va veure i fotografiar, a Mallorca (concretament a la reserva marina de l’Illa del Toro, a Calvià) una foca monjo. Aquesta espècie, més coneguda a les Illes Balears com a vell marí (segurament aquest nom és una deformació de vedell marí ) feia cinquanta anys que no es veia per les nostres costes.

Originalment, vivia per tot el Mediterrani i part de l’Atlàntic (la seva zona de distribució arribava fins a les illes Canàries, Madeira, Cabo Verde i les costes de l’Àfrica nord-occidental). Actualment només en queden cinc-cents, la majoria a Mauritània. Però n’hi ha almenys un que neda, de bell nou, per les nostres aigües!

El bussejador va contar que va veure entrar “una cosa gran” en una cova submarina i que s’hi va dirigir “per veure de que es tractava”. Gràcies a açò que, almenys des del meu punt de vista, és un acte de valentia inconcebible (si jo veiés entrar un enorme animal no identificat en una cavitat submarina sortiria de l’aigua en un temps récord) tenim notícia de la presència d’aquest animal.

Tal vegada es tracta només d’un animal perdut; però potser n’hi ha més! 

És possible que les poblacions de vell marí es recuperin?

Escrit per Rassputin

Siguem realistes, la plaça dels Pins no és precisament el Central Park de Ciutadella. Els pins d’aquesta plaça no son un pulmó per ciutadella. Només és la meva opinió, i vull que consti que a jo no m’agrada la idea que cada vegada hi hagi més cotxes, no m’agrada la idea que la gent agafi el cotxe per anar a cinc-cents metres de casa seva. No em sembla desastrosa la idea que es faci un aparcament subterrani davall de sa plaça dels pins, i que per fer-la hagin de talar els pins que ara hi ha. Ara que m’agradaria que a canvi es comprometessin a plantar-ne uns altres arbres de nou, allà mateix, i posats a demanar, a qualsevol altra banda de Menorca, encara que no fossin pins. I suposo que no ho faran. De totes maneres crec que l’aparcament subterrani fa molta més falta a la plaça del príncep (darrera d’es molí) o també darrera de l’Oar.
Escrit per (Gemec)

Val la pena adoptar una actitud ecològica? estalviadora en quan a consum i energies?  Preguntar-se si serveix d’alguna cosa, ja per l’esforç que representa per algú, que no té cap comportament d’aquest tipus, adoptar-ne alguns. Al final, per una persona així, pot semblar un rollo o una manera de complicar-se la vida. Però en realitat no ho seria més del que ho va ser, a la infància, haver d’aprendre a fermar-se els cordons de les sabates, netejar-se les dents o posar-se aigua al got sense tirar-ne a fora. És educació, és anar un poc més enllà, és perfeccionar la teva manera de fer. No tots els pares ens han ensenyat a no tenir l’aixeta rajant durant tot el temps que ens rentem les dents o les mans.Has provat a calcular la quantitat d’aigua que consumeixes en un sol dia. Cada vegada que estires de la cadena del vàter, que et rentes les mans, que passes els plats d’aigua per treure el sabó, cada vegada que fregues el terra, que decideixes quedar-te cinc minuts més sota la dutxa o que et prepares un bany; cada vegada que utilitzes més aigua del compte per regar les plantes, o el teu jardí, si és que en tens…Creus que podries reutilitzar més paper? reutilitzar més les bosses de plàstic? Seguir utilitzant roba o restaurar un poc les sabates per poder-les portar un temps més, sense arribar a l’extrem de semblar un pobre miseriós?Saps que moltes vegades no et fa falta agafar el cotxe, ni comprar aquella txorrada que realment no necessites encara que pugui aparentar que dóna més qualitat de la teva vida.

(gemec)

Res tu, sóc en “gemec” i volia aprofitar per dir que:

- és absurd que després de tres dies de ploure, quan els carrers estan ben nets, passi el camionet de neteja regant aigua per tot on passa.

- és absurd que les llumetes de nadal, que no en son poques, estiguin enceses fins a les tantes de la nit, i en carrers on a partir de certes hores hi passa un promig d’una persona cada 10 minuts.

- una altra despesa absurda és l’anomenada anteriorment pel meu company Rassputin, els cèntims destinats a la família reial per exemple, i moltíssims més dels nostres impostos que acaben sent desaprofitats.

- un exemple dels quals,(segueix la frase d’abans), serien els “despilfarros” que es fan en  moblament urbà de caràcter públic. Canals que s’obren a la calçada per passar-hi cables i tuberes, i que un cop tancats, després resulta que com que s’han oblidat de passar no se què més,  els han de tornar a obrir o tornar a excavar, etc. Si ho pagués un particular, aquest es preocuparia que el seus contractats fessin bé la seva feina i a la primera, però… com que ho paguen amb els diners dels impostos de tothom, què més dona si hi ha que tornar a obrir-ho. De fet segur que a les empreses que treballen per l’arquitecte del govern els és igual fer-ho malament, perquè saben que si no ho fan bé no els fotran al carrer i seguiran tenint més feina, que ja els està bé. Llavors el culpable qui és? L’arquitecte pot ser? En el cas de Ciutadella, exemple que passa sovint, un tal Joan Moll, no és així com es diu ? Doncs penseu que aquestes coses no només passen a Ciutadella.

Bé segur que tots en tenim alguna que dir, la cartellera està oberta:

Molt de bla-bla, molt de ui-ui-ui-ai-ai-ai, mira lo que fan, no hi ha dret, s’hauria de fer alguna cosa… Però res.

Idò bé: ha arribat el moment d’empendre accions concretes. No, res d’actes violents. Es tracta de sembrar arbres. Si els membres de jaquehisom i algú més s’hi apunta, podem quedar i posar-nos-hi ( ja.que.hi.som@hotmail.com ).

Mentrestant, per animar-vos, us prego que llegiu aquest relat de Jean Giono: L’home que plantava arbres (és curtet, es llegeix en uns 15 minuts o menys).

Escrit per Rassputin

 Segur que a molts de vosaltres no us agradava gaire el peix, quan ereu petits. El peix és un d’aquells aliments que es començen a apreciar, en molts casos, quan hom abanadona la infantesa: alguns pares s’han d’armar de paciencia, per aconseguir que els seus fills en mengin.

Idò bé, resulta que és molt probable que els nostres fills no s’hagin d’enfrentar a aquest problema, quan tinguin descendència. No tindran peix que donar-los, als seus fills!

Si seguim amb el ritme d’explotació actual, la pesca comercial esdevindrà inviable, d’aquí a uns trenta anys. La densitat de peixos serà tan baixa que la pesca deixarà de ser rentable. La majoria d’espècies no s’extingiràn, però les poblacions quedaràn tan reduïdes que el cost d’anar a buscar els peixos i capturar-los superarà de molt el benefici que podrien reportar. Menjar peix esdevindrà un luxe, a l’abast només dels més poderosos.

Però, un moment… I les piscifactories?

Resulta que gairebé totes les espècies que es crien en captivitat són carnívores, ja que són les més apreciades des del punt de vista gastronòmic. I podeu imaginar que s’utilitza, per alimentar-les? Efectivament: peix! Per obtenir un kilo d’orada, per exemple, hem de gastar 10 kilos de peix, extret de les poblacions salvatges. Una genialitat, des del punt de vista ecològic. Actualment s’està experimentant per tal d’incloure cada cop més proteines d’origen vegetal (farina de soja…) a la dieta dels peixos de piscifactoria, però sempre serà necessari donar-los productes d’origen animal.

Allò més racional seria criar espècies herbívores. A Àsia ja ho fan, des de fa molt de temps, i els va força bé: obtenen peix econòmic i relativament ecològic. A Europa s’hauria de fer el mateix. No seria difícil canviar un poquet els nostres hàbits per tal que altres espècies més viables, des del punt de vista ecològic, tinguessin més acceptació en el mercat.

Però, francament, no crec que ho fem. Segurament esperarem a tenir la mar ben buida, per començar a pensar en fer coses.

Escrit per Rassputin