Es pagesos tornen a reclamar més doblers, ara volen que els hi donin una subvenció de 200 lerdos per vaca(a part de tot lo que els hi subvencionam, pêrque es doblers els hi regalam noltros a través d’es papi Estat, o Govern Balear que és pitjor…), cosa que vol dir doblar lo que ja reben (100 per vaca actualment, encara que hi sol haver-hi retards o inclús colque impagament…). Quê passa, que no saben reclamar a qui toca o és que amb es recurs d’es fiet que plora a son pare per fer-li pena (que és lo que passa: ai! mesquinet dóna-li lo que vol a veure si calla i riu…) està tot aclarit fins sa pròxima vegada? Quant esperen recuperar-sê i deixar de viure subvencionats, o no en fian? Que trist seria si fiassin viure de subvencions,amb s’excusa de que fer feina al camp és molt esclau… Però bonu, a lo que anava:, pêrque reclamen a s’Estat (o Govern Balear) subvencions obligant a fer que paguem entre tots es seu victimisme? Si volen lluitar per recuperar el camp a Menorca, no seria més just exigir a s’Unió Europea(quin invent per esclavitzar-môs més bo), que no deixi que ses grans empreses lleteres del nord produeixin en excés inundant es mercats i fent impossible sa competència per ses petites explotacions ramaderes. Pêrque monten tractorades (cremant petroli subvencionat per noltros i creant mal ambient), si no són capaços d’anar-sê’n a n’es Lidl o es Dia% (o a tots es supers) i tirar tota sa llet, de fora s’illa, a sa bulló? Pêrque segueixen pensant en complir sa quota lletera imposada des de sa UE (per afavorir a ses grans empreses que són ses qui comanden i no es polítics a qui mos fan votar, es qui hi vagin a votar a ses europees…votar o fer es bobo?) envés de mirar de que Menorca sigui lo més autosuficient possible, creant una junta on totes ses unions de pagesos, cooperatives, Ajuntaments i Consell Insular, es posin d’acord en quina quantitat i quins productes produir. Ja sé que sona a anar cap enrere, tornar a posar “aranceles”, com antes de ser Europeus!, però és totalment al revés, cap enrere hi vam anar quant mos vam deixar enganar pes des capitalisme liberal europeista, desprotegint lo nostro per protegir lo seu, pensant així, que pes fet d’entrar a sa comunitat europea, seriem millors i viuriem es famós somni Americà a on tots seriem rics i lliures. Allà vam anar cap enrere, i ara s’està demostrant, fins ara no s’havia millorat en res sa crisi del camp, bonu des d’Europa envien doblers pêrque no facin tanta feina o sa que fan no estigui tant mal pagada, o pitjor que es comprin es tractor més gros i xuclin més petroli subvencionat (per noltros, no per ses empreses que li diuen a Europa que subvencioni que sinó baixen es beneficis…). Ara que es capitalisme es desinfla i falta liquiditat, seguiran arribant ses subvencions europees o ara ho pagarem tot noltros? Fins quan es podrà mantenir sa fal•làcia d’es creixement perpetu? Pêrque si no creixem no podrem mantenir ses subvencions i açò provocarà que molta gent del camp ho deixi anar i es qui segueixi s’esclavitzarà a produir per colque megaproveïdor o hiperdistribuidor cosa que farà que tingui feina però no futur.
Val més que es pagesos reclamin sa protecció de sa seua feina encara que hagin de perdre ses subvencions, que no que reclamin ses seues subvencions i perdin sa seua feina.
Decreixement, ja! En tots ets àmbits i aspectes, hem de tornar a s’economia de subsistència i deixar de creure en que un dia serem tots rics i no farem feina, perquè açò està molt, molt, molt, molt més enfora que no aquell malson escrit ja fa molt, que es diu “New brave world” (un món feliç) fusionat amb 1984, un món a on hi ha uns pocs lliures d’una classe superior i tots ets altres esclaus (forçats o per pròpia voluntat a través de sa manipulació), a n’es que sembla dur-mos amb optimisme i ignorància es capitalisme.
“Que aaalegria quando me digeroooon, Vamos a la casa del señooor”, ale idò, com a benets. As final mos haurem de tondre ets humans, començant pes pagesos!
Escrit per: Bonaventura
bastant d’acord amb s’article, sa conclusió que se’n pot treure es que es sistema no funciona i mendigant s’aconsegueix poc.
mendigant o demanant ses coses, nomes s’aconsegueix lo que volen amollar es poderosos. S’ha de dixar de demanar i començar a fer i desfer entre tots i per tots. Autegestió i ajuda mutua, aquet és es camí, simplificar, simplificar i simplificar, com deia en Thoreau, i podem arribar a simplificar tant com diu en Zerzan, però per caminar pes camí de s’autogestió i s’ajuda mutua nomes es pot fer descalç, sense por de res, es camí sabem ques ple de vidres però si escoltam a n’es que mos diuen que si volem passar pes cami necessitam ses nike que mos venen, i per pò ets hi compram, mai arribarem aumont, perque descalsos se mos farian calls i prest o tard no necessitariam cap tipus de sebates, però amb sebates, sempre serem depenents des qui mos etsa ven, perque quant es fagin malbé n’aurem de comprar més i quant no vulguin que passem per segons quin camí, mos diran que per anar per aquell camí no mos venen sabates…no se si mesplic prou bé.
Lo primer quem d’aconseguir es ser autosuficients, i per ser-hó necessitam que el camp funcioni com toca, no com li interesa a n’es mercat, no podem emprar llavors trangenicas i perdre ses nostras perque as final, com amb es cas de ses sabates i es camí, serem depenets d’es fabricants de llavors, per barata i altament producctiva que sigui s’agricultura amb trangènics, igualment no podem permetre que mos contaminin ses venas d’aigu de s’illa per emprar abonos quimics o per culpa des fems,tant nostros com animals.A una illa ont s’aigu potable l’han de dur de fora és incoherent tenir una empresa que comercialitzi(si no l’han tancada ja,que esper que sí)aigu de menorca.s’ha d’exigir lo que mos pertoca per dret, ja està bé de demanar, s’exigeix i si no se mos escolta, es igual, ho prenem amb ses nostras mans.
es sistema sempre funciona, lo que no hi ha que esperar es que funcioni per noltros,perque sempre funcionarà per una minoria elitista, que amb s’escusa de millorar en benestar, fer sa feina mes facil o per qualsevol motiu, se mos lleveran drets i béns per seguir penvant,es sistema està fet així, llevant una mica de tots per donarlis a quatre fins que no hi quedi res a llevarmos a tots i tot ho tenguin (ets hi aguem donat noltros per pròpia voluntat, per culpa de sa por i ses mentidas per fer-hó venir bé, que mos venen cada dia) es quatre de sempre.
Bonu que as final m’enrollaria dos dias,merci pes teu comentari,però sa proxima avam si me dius en lo que nos estas d’acord i m’ho criticas o rebats un poc, així avam si entre tots ho nam perfeccionant i arribam a conclusions i sobretot voluntats irrefutables i reals.
Bonaventura.
Salut Bonaventura i els demás (si algú més llegeix açò)
Sa veritat es que poc puc criticar a nes teu text, jo crec a Menorca ens han creat sa sensació de que som inferiors pes fet de que durant molts anys s’ha viscut bastant de forma local, de que no tenim grans infrascructures (per sort!, encara que ja ens hen construeixen una a ciutadella i tenen pensat fer-ne més…), no conec molt sa realitat dets altres pobles, però a Ciutadella, per exemple, s’ha perdut molt s’esperit de poble que potser va tenir fa anys, avui en dia com per tot ens han impregnat s’individualisme (que se foti es vesi). Sa gent sembla que s’avergonyeixi de ser menorquí i vulgui ser un urbanita snoob .
Crec que son ben correctes ses solucions que aportes, crec que fa falta mirar-nos un poc més amb ets altres, saber que tots (quasi tots jeje) tenim els mateixos problemes, xerrar, pensar i veure amb un ull critic lo que mos venen com a progrés i merdes així. Fomentar ses cooperatives, es recolzament mutu, ses assemblees crec que hauria de ser una premisa, crear una alternativa de vida real on tots poguem xerrar i decidir lo que volem o no volem. Els politics no ens lliuraran de sa puta crisi que han creat ses multinacionals,els bancs i els paisos rics desde fa anys, només una movilització popular pot cercar una manera de funcionar més justa. Només el poble salva al poble. Hi ha que ser vius i aprofitar es moment. Crear xarxes d’assemblees i xerrar xerrar i xerrar (que cansat soc) i actuar actuar i actuar, que no ens venguin sa moto es polítics .
Recuperar es carrers , sa relació amb sa gent , es poder xerrar i no acceptar ses coses perque si, si tenim ràbia fer-la sentir sense canalitzar en un partit polític.
sa veritat és que m’he quedat sorprès de llegir ses teves opinions, sa veritat és que a n’aquesta illa de silenci i convinguda moralitat es difícil trobar algú amb opinions semblants a ses teves, m’agradaria poder contactar amb tú però no he vist cap email de contacte a sa web, tampoc me fa massa ganes deixar sa meva direcció d’email a Internet així que si te fa ganes pots anar al meu bloc i deixar un comentari que posaré lo de moderar abans que es publiqui i em deixes algun email (no ho publicaré aixi no quedar s’email penjat a sa web) si te fa ganes dic.
venga salut i anarquia que falta fa.
En Bonaventura me demana a nes meu bloc ho postejo aqui per si algú vol seguir es debat i no sap per on esteim xerrant:
“De camins n’hi ha molts, però clarament es més just i solidari és es qui sempre és identificat, através de s’organisme de propaganda, com es mal pitjor i es que pensam que és es millor camí, com a terroristas. Com podriam fer més i millor propaganda, una minoria insignificant d’ideas llibertàrias, que es propi sistema de propaganda que ho controla tot? Perque de lo que es tracta es de fer pensar a sa gent per ells mateixos, mostrar-lís tots es camins i que triin, sense que ningú ets hi bombardetgi de mentidas s’opinió, o no? Com etsa convencem de que sa seua realitat no és res més que mentidas?”
De tot açò també hi he pensat bastant de fa temps, jo crec que hi ha una sèrie de punts que com a llibertaris/es hem de tenir em compte, un punt es el de mostrar ses nostres alternatives de vida sa gent de manera neta , amb exemples cotidians, un altre punt a tenir em compte és el nostre exemple, és a dir intentar ser coherents al que deim que sa gent amb sa qui xerris pugui veure que hi ha altres maneres de pensar i que son factibles i que hi ha arguments de sobra. Això serien més o menys els punts que pens referits a sa nostra persona, després hi ha el punt col·lectiu, es punt d’organitzar-se sa gent més o menys afí a ses ideesper xerrar i debatir formes de contrainformar i dur ses nostres idees a nes carrer. Fer pinya, aprendre i actuar.
Davant ses mentides que diuen sobre nosaltres demostrar que lo que son son mentides i que es possible i necessari fer un canvi de rumb a sa situació actual.
Venga salut , l’anarquia no es impossible,és inevitable