Arxivar per Abril, 2009

Es pagesos saben fer colque cosa mes que plorar?

Es pagesos tornen a reclamar més doblers, ara volen que els hi donin una subvenció de 200 lerdos per vaca(a part de tot lo que els hi subvencionam, pêrque es doblers els hi regalam noltros a través d’es papi Estat, o Govern Balear que és pitjor…), cosa que vol dir doblar lo que ja reben (100 per vaca actualment, encara que hi sol haver-hi retards o inclús colque impagament…). Quê passa, que no saben reclamar a qui toca o és que amb es recurs d’es fiet que plora a son pare per fer-li pena (que és lo que passa: ai! mesquinet dóna-li lo que vol a veure si calla i riu…) està tot aclarit fins sa pròxima vegada? Quant esperen recuperar-sê i deixar de viure subvencionats, o no en fian? Que trist seria si fiassin viure de subvencions,amb s’excusa de que fer feina al camp és molt esclau… Però bonu, a lo que anava:, pêrque reclamen a s’Estat (o Govern Balear) subvencions obligant a fer que paguem entre tots es seu victimisme? Si volen lluitar per recuperar el camp a Menorca, no seria més just exigir a s’Unió Europea(quin invent per esclavitzar-môs més bo), que no deixi que ses grans empreses lleteres del nord produeixin en excés inundant es mercats i fent impossible sa competència per ses petites explotacions ramaderes. Pêrque monten tractorades (cremant petroli subvencionat per noltros i creant mal ambient), si no són capaços d’anar-sê’n a n’es Lidl o es Dia% (o a tots es supers) i tirar tota sa llet, de fora s’illa, a sa bulló? Pêrque segueixen pensant en complir sa quota lletera imposada des de sa UE (per afavorir a ses grans empreses que són ses qui comanden i no es polítics a qui mos fan votar, es qui hi vagin a votar a ses europees…votar o fer es bobo?) envés de mirar de que Menorca sigui lo més autosuficient possible, creant una junta on totes ses unions de pagesos, cooperatives, Ajuntaments i Consell Insular, es posin d’acord en quina quantitat i quins productes produir. Ja sé que sona a anar cap enrere, tornar a posar “aranceles”, com antes de ser Europeus!, però és totalment al revés, cap enrere hi vam anar quant mos vam deixar enganar pes des capitalisme liberal europeista, desprotegint lo nostro per protegir lo seu, pensant així, que pes fet d’entrar a sa comunitat europea, seriem millors i viuriem es famós somni Americà a on tots seriem rics i lliures. Allà vam anar cap enrere, i ara s’està demostrant, fins ara no s’havia millorat en res sa crisi del camp, bonu des d’Europa envien doblers pêrque no facin tanta feina o sa que fan no estigui tant mal pagada, o pitjor que es comprin es tractor més gros i xuclin més petroli subvencionat (per noltros, no per ses empreses que li diuen a Europa que subvencioni que sinó baixen es beneficis…). Ara que es capitalisme es desinfla i falta liquiditat, seguiran arribant ses subvencions europees o ara ho pagarem tot noltros? Fins quan es podrà mantenir sa fal•làcia d’es creixement perpetu? Pêrque si no creixem no podrem mantenir ses subvencions i açò provocarà que molta gent del camp ho deixi anar i es qui segueixi s’esclavitzarà a produir per colque megaproveïdor o hiperdistribuidor cosa que farà que tingui feina però no futur.
Val més que es pagesos reclamin sa protecció de sa seua feina encara que hagin de perdre ses subvencions, que no que reclamin ses seues subvencions i perdin sa seua feina.
Decreixement, ja! En tots ets àmbits i aspectes, hem de tornar a s’economia de subsistència i deixar de creure en que un dia serem tots rics i no farem feina, perquè açò està molt, molt, molt, molt més enfora que no aquell malson escrit ja fa molt, que es diu “New brave world” (un món feliç) fusionat amb 1984, un món a on hi ha uns pocs lliures d’una classe superior i tots ets altres esclaus (forçats o per pròpia voluntat a través de sa manipulació), a n’es que sembla dur-mos amb optimisme i ignorància es capitalisme.
“Que aaalegria quando me digeroooon, Vamos a la casa del señooor”, ale idò, com a benets. As final mos haurem de tondre ets humans, començant pes pagesos!

Escrit per: Bonaventura


a