L’efecte Scattergories

Ben segur que molts de vosaltres recordau l’anunci d’aquell joc de taula. Un senyor enfadat sortia per la porta d’una casa, mentre exclamava: “Es mi Scattergories y me lo llevo!”. Els seus companys, finalment, cedien: “Vale, aceptamos barco como animal acuático…”. O jugau segons les meves regles o m’enduc el joc. O tot o res.

Idò bé, a Ciutadella ha passat quelcom semblant. Fa uns mesos, l’ajuntament volia que acceptessim la construcció d’un pàrquing subterrani a la Plaça dels Pins (era necessari i urgent). Però la gent del poble, al contrari que els protagonistes de l’anunci, no va cedir.

Ara, de cop i volta, es presenta un altre projecte, que implica l’eliminació de pràcticament tots els aparcaments que existeixen actualment a la plaça.

O sigui, que s’emporten l’Scattergories.

Escrit per Rassputin

Sant Antoni i el dimoni

Sant Antoni és un sant vell
du sabates de gamussa
no es pot mantenir a ell
i vol mantenir sa cussa

Jo tenc una ximbombeta
que és molt bona de sonar
perquè en sa nit fa aixecar
ses dones en camiseta

A Llubí per tocar l’orgue
posen dos cans dins un sac
un fa nyic i s’altre nyac
s’avenen com un rellotge

Una beata és una eina
molt mala de manejar
i sempre la voreu anar
a missa per no fer feina

Sa poma d’aquesta al·lota
ha de mester beneir
amb es pardal d’un fadrí
que tengui bona cabota

Hortalana, hortalana
quines pomes tens a s’hort?
totes són de cuiro fort,
manco sa meva, que és blana

Mumare quan me va fer,
se va espanyar sa viola
i mon pare amb sa pistola
la hi va tornar posar bé

Es rector de s’Arracó
no vol dir missa primera
perquè té més barrinera
que un gall de possessió

No em toquis es moraduix,
toca’m sa moradixera;
no me venguis per darrera
vine per davant, que és fluix

Es fusters fan ses arades
i es ferrers es gavilans,
i ses dones ets infants
a força de barrinades

Sant Antoni és un sant pobre
i de pobre no en té res
un redol de pèl espès
que enrevolta es canelobre

Sa meva poma ja raja,
ses voreres fan xoc-xoc
i si t’estorbes un poc
ho trobaràs fet formatge

Com més llarg i gruixat és,
sa fadrina més l’alaba;
si l’hi posen no diu res
i si l’hi treuen, reclama

Es pardal i sa cotorra
res millor que vagin junts,
encara que hi donin punts,
es gust que fa mai s’esborra

Per boixar han de tenir
sa cuca ben estirada
i una cotorra badada
i es cul damunt es coixí

Sa cotorra no té dents
a poc a poc el s’envia,
jo me pens que l’hi tendria
dues hores o més temps

La festejava a les fosques,
tots dos damunt es portal
i amb sa punt des pardal
li anava arruixant ses mosques

Una dona vella, vella,
que filava sense llum
se pensava filar estopa,
se filava es pèls des cul

En es costat d’una penya
vaig sentir cantar un puput
i va esser una dona veia
que forçava un geperut

A Llubí el pare Bordoy
dalt sa trona predicava
i a ses dones demanava
per tocar-los es fonoll

Vols que et canti una cançó
que no l’has sentida mai:
posa es cul en el mirall
i veuràs si el tens rodó

Enmig de sa carretera,
de camí a Son Bordils,
hi trobaren dos civils
que se’n daven per darrera

Fadrins si anau a Mancor
anau alerta amb les fadrines,
que duen teranyines
aferrades a la flor

Penjat per Camarlengo

Lorenzo Franco Català; l’assassí de Menorca

Lorenzo Franco Catalá. Afiliado a Falange Española tradicionalista y de las J.O.N.S., de 81 años de edad, natural de Ciudadela, con domicilio en la calla de Santa Rosalía nº 22, de profesión médico.

Los días 6 y 7 de Febrero de 1939, con motivo de aplicar la vacunación antitífica a la guarnición de Ciudadela, y su sector y previamente de acuerdo con el médico Laureano López logró causar muchas bajas entre los rojos con motivo de aplicar dosis elevadas a la vacuna con miras desde luego al Glorioso Alzamiento de 3 de Febrero que dio por resultado la incorporación de Menorca a la nueva España. Veure +

Publicat per: ÉvÉncÉ