Els murmuradors són, possiblement, una de les espècies més emprenyadores (tot i que no de les més perilloses) de totes les que habiten la vida social humana. Ben segur que gairebé tots hi heu entrat en contacte algún cop: són especialment freqüents a llocs de treball, grups professionals i altres ambients similars.
Si em permeteu, us donaré un parell de consells per protegir-vos-en.
Primer de tot, IDENTIFICAU-LOS. És evident que gairebé tothom, en alguna ocasió, ha fet algún comentari crític (potser fins i tot amb un poc de mala llet) sobre algún company. Açò, però, no ens converteix en murmuradors. El murmurador típic es distingeix, normalment, per parlar malament de tothom de forma sistemàtica, difondre rumors de dubtosa veracitat i crear enfrontaments i enemistats entre la resta dels seus companys.
Quines són les motivacions d’un murmurador?
La més òbvia és el simple avorriment. Potser no són, en molts casos, persones amb una vida gaire satisfactòria, de manera que una forma de compensar-ho és omplir-la amb xafarderies alienes.
Una altra motivació és, possiblement, l’intent d’obrir-se pas a costa dels companys. Els murmuradors no són gent especialment brillant, de manera que la única manera de sobresortir (o, simplement, de no quedar per davall) és enfonsant un poc a tots els altres.
L’actitud dels murmuradors amaga, encara, una darrera finalitat: ells creuen possible enfrontar a tothom contra tothom conservant, per ells mateixos, una certa neutralitat de la qual podràn treure profit: es tracta del famós divide et vinces de Juli Cèsar.
Un cop identificats els murmuradors, NEUTRALITZAU-LOS.
El primer pas per neutralitzar un murmurador és no deixar-se infectar. Cal tenir en compte que la conducta murmurativa és enormement contagiosa. Aquest contagi es pot produïr per dues vies: com a defensa contra un murmurador, en un intent d’atacar-lo amb la seva pròpia arma; o bé induït pel propi murmurador, en un intent d’extreurer-vos afirmacions comprometedores sobre altres companys. S’han d’evitar, des del meu punt de vista, tots dos casos. En primer lloc, perquè convertir-se en un murmurador implica caure en un dels nivells més baixos de degradació moral que es pugui concebre i, en segon lloc (com veurem més endavant) perquè la conducta d’un murmurador sempre és contraproduent.
Una bona opció és deixar clara quina és la vostra postura. Si el murmurador us vé a contar alguna xafarderia, diguau-li, simplement, que no us interessa. No us convertiu en una baula més de la cadena de murmuracions. Es tracta, com diuen els castellans, de cortar por lo sano.
Desemmascarau-lo, però sempre de forma suau, evitant enemistar-vos amb ell i convertir-vos en l’objecte principal de les seves murmuracions. Amb una broma li podeu fer saber al murmurador que sabeu què és i què fa (li podeu fer entendre que el teniu calat, vaja).
I per acabar, no us preocupeu excessivament ni els doneu més importància de la que es mereixen. Els murmuradors, tot i que poden fer mal de forma puntual, no es solen sortir amb la seva. No crec que hi hagi gaires murmuradors que hagin arribat a llocs preeminents o que hagin enfonsat a ningú, a nivell professional o social, a través de la simple murmuració.
Els motius del seu fracàs:
En primer lloc, que la gent no acostuma a ser tan estúpida com ells es pensen (gairebé tothom és conscient de que si algú et parla malament de tothom, també parlarà malament de tú quan no hi siguis present).
En segon lloc, i encara més important: la murmuració no constitueix una estratègia evolutivament estable. És a dir, que un murmurador només es podrà sortir amb la seva si és l’únic murmurador dins d’un grup concret, però a mesura que apareguin altres murmuradors tendiràn a atacar-se entre ells, sortint molt més a compte ser un no murmurador i quedar-se al marge.
Esper que la meva humil experiència us pugui resultar d’alguna d’utilitat.
Ja ho sabeu: si trobau un murmurador, neutralitzau-lo.
I si vosaltres mateixos sou murmuradors, replantejau-vos la vostra estratègia.
Escrit per Rassputin
M’ha agradat. Penso que tots ho hem pogut ser en algun moment. M’ha fet reflexionar, perquè me n’adono que a vegades ho he estat… Però també crec que no convé la total extinció d’aquesta espècie, perquè no només escampen rumors, a vegades també veritats. Coses que et poden prevenir o aconsellar. Tot està en passar un bon filtre atota la merda que surt per la seva boca.