Sabeu que és un crank? No, no em referesc a aquells crustacis marins que solem veure entre les pedres, quan anam a la platja.
Un crank és una persona que defensa una “teoria científica” desfasada, absurda, indemostrable o amb totes les evidències en contra.
Internet s’ha convertit en un mitjà ideal per aquesta gent: n’hi ha moltíssims, i alguns són extremadament divertits.
Aquí us deixo una selecció de les millors teories:
Cicatrices. Nueva teoría de la evolución : Aquest és el títol d’un llibre que ha escrit un erudit investigador mexicà, que afirma que nosaltres descendim d’una espècie humana hermafrodita que va viure “por millones de años desperdigada por el mundo”. La base d’aquesta teoria: “El cuerpo humano nace con cicatrices y al estudiar éstas también nos pudieran dar a conocer nuestro pasado remoto. Un ejemplo de estas cicatrices es la que tiene el varón y la cual va desde el frenillo, junto al glande, por la parte inferior del pene, por en medio del escroto hasta llegar al ano. Donde la mujer tiene una abertura, el hombre tiene una sutura. ¿Por qué? ” La resposta, evidentment, l’hauria poguda trobar en un manual d’embriologia; i potser, fins i tot, hauria pogut aprofitar la mateixa visita a la biblioteca per assabentar-se de que és possible distingir el sexe d’un individu a partir de l’esquelet. Les restes conservades dels nostres avantpassats prehistòrics idò, si són prou completes, ens permeten saber si eren mascles o femelles. Ni rastre d’hermafrodites… quina llàstima!
Cosmos y Gea. Fundamentos de una nueva teoria de la evolución : Un altre llibre interessantíssim sobre evolució, escrit per un enginyer català. Aquest senyor, en una entrevista, afirma que l’home és la ”célula madre o el prototipo de toda la evolución terrestre” i que “todos los fósiles desenterrados muestran claramente lo que son: seres posthumanos, es decir, formas surgidas de un ascendente humano y comprometidas en un proceso natural de deshominización”.
Si algun paleontòleg vol fer quadrar les evidències amb aquesta teoría, es pot arromangar, perquè haurà de destruir/alterar moooltes proves…
A mi em sembla que gràcies a aquests erudits podem riure. Són individuus que fomenten el sentit de l’humor sense ser-ne conscients. Una versió del “Polònia” descafeïnada. Així que trobo molt bé que els hi hagis fet el teu particular homenatge!
Lo de la terra buida per dins és sumament poètic. No sé que fem intentant anar a la Lluna quan tenim tot un mon als nostres peus. I, clar, la conspiració per a que ningú ho sàpiga, encara la fa més encantadora.