Persepolis és una pel•lícula d’animació que conta la historia de Marjane Satrapi, una dona que va viure la seva infància i part de la seva adolescència a Iran, entre els anys 1980 i 2000. El film resumeix, d’una manera suau, tot el que implica ser ciutadà a un país de creences islamistes on es van succeint les revoltes i la dictadura. La discriminació sexual, els presos polítics, el fanatisme religiós i milers de morts innecessàries hi queden retractades.
Durant la pel•lícula s’anomena sovint, el fet d’enorgullir amb els teus actes als familiars i als avantpassats que varen lluitar per la llibertat. Veritablement és més que admirable l’acció de donar la teva vida per un ideal com el de la llibertat d’altres.
Segurament que son molts els espanyols que ara mateix no en son conscients de la llibertat que gaudeixen, també n’hi ha molts que es senten presoners. Tot pot millorar, però el que també és cert és que s’ha hagut de lluitar per aconseguir el que ara tenim, i amb aconseguir-ho no n’hi ha prou, després s’ha de lluitar per millorar-ho o al menys mantenir-ho. El proper 9 de Març serà un dels pocs moments en que es suposa que puc decidir alguna cosa, i la veritat és que em sento com si realment no pugui fer res. Com si el meu vot no valgui res. A part que no em refio de cap governant ni del sistema electoral. Però bé, hi aniré de totes maneres a votar.
(gemec)
0 Respostes a “Persepolis.”