… ho publicam
Seguint en la línia faltona cap a les religions que vaig encetar amb un polèmic article, fa un temps, aquí us deixo aquest genial gag de Faemino y Cansado. Aquells que reben, en aquest cas, són els budistes, però la idea és igual de vàlida per qualsevol altra religió.
A disfrutar!
Penjat per Rassputin
“Jo he fet vot útil…” em diuen amb cara compungida, moltes persones d’esquerres. Açò vol dir, normalment, que han votat a un partit nacionalista espanyol, de centre, que es fa anomenar socialista.
Útil per a què? Per aconseguir afiançar definitivament un bipartidisme com el dels Estats Units, amb un partit de centre-dreta i un d’extrema dreta? Ah, així si… Si aquesta era la seva intenció, el seu vot ha estat molt útil!
Ha estat útil per erradicar de forma definitiva el pluralisme democràtic i l’espai d’una esquerra política amb unes propostes dignes, almenys, de ser qualificades com a socialistes. Ha estat útil per cedir tot l’espai a dos partits que basen el seu suport electoral en la por mútua i no en un programa encoratjador.
Que açò acabaria així, es podia veure venir. El sistema està pensat per afavorir els partits majoritaris i eliminar els altres: a més vots, més diners i més espai en els mitjans de comunicació. Una vegada iniciada l’acumulació de vots en uns pocs partits, el procés s’accelera i es potencia a ell mateix. La desaparició de les “altres forces polítiques” de la televisió pública, durant aquesta campanya, ha estat escandalosa. Una televisió pública, recordem-ho, en mans del govern del pluralista, dialogant, multicultural i superguai senyor Rodríguez Zapatero.
Es podia veure venir, com deia. Allò que no m’imaginava és que la gent d’esquerres, la gent veritablement d’esquerres, tindria un paper tan actiu en aquest procés.
Escrit per Rassputin
Persepolis és una pel•lícula d’animació que conta la historia de Marjane Satrapi, una dona que va viure la seva infància i part de la seva adolescència a Iran, entre els anys 1980 i 2000. El film resumeix, d’una manera suau, tot el que implica ser ciutadà a un país de creences islamistes on es van succeint les revoltes i la dictadura. La discriminació sexual, els presos polítics, el fanatisme religiós i milers de morts innecessàries hi queden retractades.
Durant la pel•lícula s’anomena sovint, el fet d’enorgullir amb els teus actes als familiars i als avantpassats que varen lluitar per la llibertat. Veritablement és més que admirable l’acció de donar la teva vida per un ideal com el de la llibertat d’altres.
Segurament que son molts els espanyols que ara mateix no en son conscients de la llibertat que gaudeixen, també n’hi ha molts que es senten presoners. Tot pot millorar, però el que també és cert és que s’ha hagut de lluitar per aconseguir el que ara tenim, i amb aconseguir-ho no n’hi ha prou, després s’ha de lluitar per millorar-ho o al menys mantenir-ho. El proper 9 de Març serà un dels pocs moments en que es suposa que puc decidir alguna cosa, i la veritat és que em sento com si realment no pugui fer res. Com si el meu vot no valgui res. A part que no em refio de cap governant ni del sistema electoral. Però bé, hi aniré de totes maneres a votar.
(gemec)
Sóc un veí d’aquesta zona de Ciutadella on s’han pres les fotos i vull expressar la meva disconformitat amb les decisions que es prenen pel que fa als aparcaments. No tinc cotxera, i sé que no en sóc l’únic, perquè som varis als que ens costa trobar aparcament. Per sort tinc la tarja verda, però no em serveix de gaire ja que fins ara, els que la tenim, disposàvem de vuit aparcaments que, després dels nous aparcaments per motocicletes i bicis, s’han reduït a sis. Ara ja fa un parell de setmanes que s’han clavat els ferros i en cap moment hi he vist més de dues motocicletes allà fermades. Però tampoc és que hi hagués una mancança de lloc per posar-hi un parell de motos, era necessari agafar-lo d’allà? Els altres carrers dels voltants son de pago, zona blava, conveni de l’ajuntament amb una empresa privada. Què passa? ja sé que tenir cotxe és un luxe, però suprimir aparcaments en aquesta zona, ens està putejant més que fer-nos un favor.
Un altre cas és també el dels cilindres verds que es posen a les cantonades. Son per evitar que en algunes cantonades s’hi estacionin cotxes de manera que obstrueixin el gir dels altres vehicles. Però no s’ha de posar com a norma a totes les cantonades, només quan sigui necessari. Del contrari hi ha hagut carrers on si que es necessitaven mesures així, desesperadament, i han trigat ANYS a fer-hi alguna cosa.
La veritat és que m’agradaria saber qui pren aquestes decisions, perquè a vegades sembla que qui ho ha decidit no hi ha passat tant sols per aquell carrer. Això passa amb les direccions dels carrers, zones totalment descuidades on no hi pot passar una persona major o discapacitada. I son tots que la caguen, del color polític que siguin, al final cap se’n cuida dels petits detalls menys visibles però que fan confortable la vida de tots. Vos podeu creure que la darrera vegada que es va fer l’acera de sa contramurada, davant del casino, no se’n varen recordar de donar prou angle a la corba per a que hi pogués passar un autobús, i varen haver de canviar-ho. Bé ara ja agafo impuls i me’n vaig per les branques, però la qüestió és que … no està malament que vulguin reduir el transit al casc antic però cada vegada resulta més difícil aparcar per la meva zona, i no és perquè cada vegada hi hagi més cotxes.
Comentaris recents