Aprofitant que s’atraquen aquestes dates tan entranyables i casposes, en les que la tradició cristiana ens obliga a tots a comulgar amb el consumisme més desaforat, m’agradaria parlar del cristianisme.
I com que sé que una part del jovent està totalment esgavellada i els manca molta cultura religiosa, començaré per donar una breu definició d’aquest gran religió.
Cristianisme: Creença segons la qual un zombi jueu que és el seu propi pare et pot fer viure eternament si et menges un tros de pa que un senyor disfressat ha convertit màgicament en la seva carn i telepàticament li dius que l’acceptes com el teu mestre, per tal que pugui eliminar el mal de la teva ànima, que està present a la humanitat d’ençà que una dona-costella es va deixar convèncer per una serp parlant de menjar la fruita d’un arbre màgic.
Suposo que estareu d’acord amb mi en que la història està dotada d’una lògica i una versemblança aclaparadores.
No sé com hi pot haver gent que no se la cregui, francament.
Escrit per Rassputin
Bones,
Volia fer un petit incís a la teva “explicació/opinió/gag” que has fet sobre el cristianisme però ja he vist que no val la pena.
Abans de perdre el temps pensant-me a veure què et deia he fet una ullada general al blog i ja m’ha quedat clar que no valia la pena perdre gaire estona comentant-te. La temàtica d’aquest blog és “rajar” i criticar-ho tot (encara que, com aquest cas, no en fonamentis amb res). És per això que no em posaré a parlar sobre el cristianisme perquè és evident que ho has escrit perquè és la única manera que tens d’atraure a lectors (per error): amb la polèmica fàcil.
Per cert, tens una capacitat d’imaginació bruta…
Quina vergonya d’escrit!! Amb lo polit que és el cristianisme i lo molt que estimen els cures als fillets petits….
Visca la imaginació bruta!
Salutacions cordials
Veig, Xfabrega, que el sentit de l’humor no és un dels trets que et caracteritxen. He, he…
Has de saber que aquest és un bloc comunitari: hi escrivim diverses persones, de manera que no tot allò que hi hagis llegit ho he escrit jo. Jo signo sempre amb el nom de Rassputin.
I si, la temàtica d’aquest bloc és rajar i criticar-ho tot (tot allò que considerem criticable). En açò no t’equivoques. En allò queu no et puc donar la raó és en que no argumento allò que dic.
En aquest cas no he aportat arguments, certament, perquè era una entrada de tò més o menys humorístic (o ho pretenia ser).
M’he limitat a exposar els fets de forma un poc àcida.
Si ets cristià, o simplement no hi estàs d’acord, i ens ho vols fer saber, per tal de treure-n’s del nostre error (perquè jo no tinc problemes a reconèixer que puc estar equivocat) és a tu a qui correspon aportar arguments. Açò de dir “no em molestaré a contestar” em sona a sortida fàcil.
Per cert, vull exemples de la meva imaginació bruta! On l’has vista?? Tant es nota?
Xfabrega, converteix-nos! Volem la teva argumentació!
Ramén
Rassputin, això de que t’has limitat a exposar els arguments d’una forma poc àcida, discrepo, crec que el PH d’acidesa del teu post és bastant elevat.
Per començar, la definició de zombi jueu no s’ajusta gens a la resurrecció, aquest fet, la resurrecció, el que ens vol transmetre és que l’esperit de Crist no va morir, i que els seus ensenyaments de pau i amor són vàlids fins a la fi del món. Entre d’altres coses ens va ensenyar a estimar fins i tot als nostres enemics (això podria ser el que avui s’ha renombrat com a tolerància), també va ser el primer en el tracte paritari amb les dones ja que tenia moltes deixebles, cal recordar que Confuci, Buda o Plató van ser uns misògins recalcitrants. I és precisament aquest tema de la paritat el que centra el relat del gènesi, el fet que la dona sigui feta d’una costella de l’home vol dir que són de la mateixa carn, que són iguals i no subordinables. En definitiva, la Bíblia és un relat carregat de simbolisme i metàfores, si no les saps (o no vols) interpretar correctament llavors tampoc deus fer-ho amb narracions com la Caverna de Plató, El Polifemo de Góngora, o l’Ulisses de Joyce.
No és la meva intenció obrir-te els ulls, el que si que t’agrairia és que d’ara endavant procuris que els teus comentaris no ofenguin a ningú. Perquè has de pensar que quan toques un tema com la religió de la forma que ho has fet, és com si t’estiguessis burlant del pare de molta gent. De ben segur no t’agradaria que ningú es burles dels teus progenitors, a mi tampoc m’agradaria, per això per exemple mai se m’acudiria fer burla d’Alà o del seu profeta Mahoma, perquè encara que no sigui musulmà sé el que aquestes figures representen per ells.
Vinga, Bon Nadal a tothom!!!
DavidofF
Que hi ha alguns preceptes ètics cristians lògics i acceptables no t’ho discutiré; però la Bíblia, i sobretot l’Antic Testament, són plens d’apologies del sexisme, la intolerància, l’esclavitut, la violència… I no podria ser d’una altra manera, tractant-se d’uns textos escrits per gent de fa més de 2.500 anys (en el cas de l’Antic Testament). Voler prendre aquesta obra com a guia ètica no em sembla massa lògic.
Respecte al tema de les metàfores: fa uns pocs anys, per l’esglèsia catòlica, no eren metàfores: eren dogmes de fe. I continuen essent-ho per moltíssims cristians d’arreu del món, com els evangèlics, els mormons…
Cada cop que l’implacable avenç de la raó posa en evidència l’absurditat de les creences cristianes es fa us del recurs de dir que aquell passatge de les escriptures és en realitat, una metàfora. Que els fidels no s’espantin, no passa res: no s’ho han de creure tot al peu de la lletra.
L’esglèsia catòlica és capdavantera, en aquest sentit: en Joan Pau II va fer molta feina. Va reconèixer oficialment el fet de l’evolució biològica, amb totes les seves implicacions. Ah, clar, és que tot el Gènesis és una metàfora. Que curiós que l’Esglesia no digues a ningú fins que els geòlegs i els paleontòlegs del segle XIX van posar en evidència la impossibilitat de la versió bíblica de la creació. I com els va costar acceptar-ho! L’acceptació oficial d’aquests fets per part de Joan Pau II és dels anys 70 del segle XX. Però no ens podem queixar: altres branques del cristianisme encara no accepten que la nostra espècie està emparentada, en major o menor grau, amb totes les altres.
Poc abans que acabés el seu pontificat, Joan Pau II va dir que el purgatori no existia i que el cel i l’infern no eren llocs físics… Em va saber greu que la seva salut empitjorés tant, durant els seus darrers anys, perquè crec que si hagués continuat hauria acabat per reconèixer que Déu era també una metàfora d’alguna altra cosa…
De tota manera la interpretació dce les escriptures en clau simbòlica no em sembla res perniciós. Si algú vol utilitzar aquests simbolismes per il·lustrar punts de vista ètics, molt bé. Però tenint sempre clar que el sentit ètic se’ls dona no té res a veure amb aquell que tenien pels seus autors, que pertanyien a una societat i una cultura diferents. Si hi haguessim de conviure, la seva concepció de la moral en esgarrifaria, n’estic segur.
Ara bé, allò que em sembla ridícul és prendre’s al peu de la lletra qualsevol dels passatges de la Bíblia que, evidentment, no poden ser certs. I continuaré rient-me d’aquells que ho fan, no ho dubtis, encara que es sentin ofesos. Defensaré a capa i espasa, no obstant, el seu dret a creure allò que els sembli oportú, però també el meu dret a fer broma sobre allò que jo vulgui.
Crec que confons dues coses ben diferents: les persones i les idees. La necessitat del respecte cap a les persones crec que està més enllà de tota discusió. Hi ha una sèrie de drets que no es poden vulnerar.
Però les idees, com a tals, no es mereixen cap respecte. El dret a expresar lliurement el teu rebuig a qualsevol idea hauria de ser indiscutiblement inalienable. Crec que ni tan sols ens ho hauriem de plantejar, si visquessim en una societat que ha assumit els valors democràtics.
Rassputin, estic amb tu amb que l’església ha tardat massa en evolucionar pel que fa àntics i absurds dogmes de fe. Nobstant, crec que tampoc no hi ha gaire gent que visqui les escriptures al peu de la lletra. Els manaments a l’antic testament són vora 1000 (a part dels 10 coneguts), i dubto que algú avui en dia els segueixi al peu de la lletra, per exemple que no mengi marisc, o animals cuinats amb la seva pròpia llet perquè ho diu la biblia (Levític)…
L’actual Sant Pare va dir fa anys quan encara era cardenal que “per damunt de tot precepte sempre haviem de consultar la nostra consciència”.
Sobre això que s’han de respectar les persones i no les idees, no et puc donar la raó. Hi han persones que viuen lligades a les seves idees i són consubtancials a elles, criticar-li la seva actitud religiosa pot ser ofendre-la més que ficar-se amb el seu aspecte físic per exemple.
A més això de que dius que tota idea pot ser criticable, em sembla absurd. Per exemple la idea de democràcia va esser criticada per feixistes i stalinistes del segle XX, persones que com tu afirmaven que els hi importaven (en teoria) més les persones (de la seva raça evidentment) que les idees.
Si més no, si dius que només respectes les persones, fes-ho amb aquell qui fa 2000 anuys va fer-se home com nosaltres, una persona que no va portar problemes, que va ser pacifista i va estimar tothom. No crec que és mereixi el qualificatiu de zombie.
Fins sempre nanu!
O sigui, que hi ha idees que es poden criticar i idees que no? I quines són les que es poden criticar? Les dels altres, no? Mai les pròpies, evidentment. D’acord amb el teu punt de vista, no es podria parlar de forma crítica de cap tema ni fer broma de res.
Açò de comparar el meu punt de vista amb el feixisme i l’estalinisme ja és surrealista. Jo defenso que totes les idees i punts de vista (inclosos els meus, evidentment) són criticables i subjectes a ser tractades de forma humorística. Et puc assegurar que ni Hitler, ni Stalin, ni Mussolini, ni Franco haurien estat d’acord amb aquest punt. Aquest és un dels trets que diferencien els demòcrates dels partidaris dels règims totalitaris. I en aquest aspecte, pel que veig, tu coincideixes amb ells: consideres que les teves idees són intocables. Feixistes i estalinistes no es van limitar a criticar la idea de democràcia (fet que en si mateix, no té res de dolent): van empresonar, torturar i assassinar a tots aquells que no respectaven les seves idees intocables…
Em sap greu que la teva manca de sentit de l’humor i la teva susceptibilitat hagin fet que t’ofenguis, però açò no és culpa meva.
Jo pensava que, a aquestes alçades, haviem de tenir molt més assimilada la famosa sentència de Voltaire: “No estic d’acord amb allò que dius, però defensaré amb la meva vida el teu dret a dir-ho”.
No hi pot haver llibertat ni justícia, si no ho feim així.
DavidfF ha dicho:
“Rassputin, estic amb tu amb que l’església ha tardat massa en evolucionar pel que fa àntics i absurds dogmes de fe.”
Y pregunto yo: ¿ya no les queda ningún dogma de fe por rectificar? Ahora ya lo sabemos todo, ¿no? No van a surgir nunca más nuevos conocimientos que obliguen nuevamente a rectificar el (sin)sentido de esas escrituras supuestamente sagradas ¿no? Asumen ustedes que en el año 2007 ya no queda ningún dogma de fe, el último era el de 2006 del purgatorio. Dosmil seis años tardaron, pero podemos suponer que hemos nacido en el histórico momento en que la iglesia ya sí, ya lo tiene todo corregido. Ahora ya sí, ahora es de verdad, ahora ya existe Dios y está todo correcto y no son pedradas lo que se dicen desde la administración eclesiástica. Todo es correcto para siempre ¿no? Claro, claro: antes erraban, ahora ya no, ya han hecho los ajustillos necesarios como para poder decir que no se yerra. ¡Y se seguirán haciendo!, propondría cualquiera con un mínimo de lógica -ciencia desfasada donde las haya-. Tardaron demasiado en rectificar, confesaría diligente y autocomplaciente cualquier creyente.
Esa es otra, lo de confesarse tiene telita, los musulmanes flipan con eso: un cristiano puede pecar cuantas veces quiera porque con tres avemarías se purga. Tela marinera.
Unas preguntas: ¿Qué le hizo a usted determinar que Dios y la fe cristiana no son un puro invento y realmente existen? Por favor, no responda “la fe”, porque por esas podríamos creer en absolutamente todos los demás dioses, incluso los extintos (sí, parece que los dioses también se extinguen, llegado el momento), en las meigas, en los OVNIS y hasta en JJ Benítez, porque vea usted que otros también tienen fe en esas cosas y por el respeto que usted demanda deberá concederles a ellos el beneficio de la duda.
¿Qué le llevó a creer que el único Dios que realmente existe es el de los cristianos y qué le llevó a creer que todos los demás dioses no existen? ¿Qué le llevó a creer en que nació en el país correcto, en el que la gente cree en el único dios que existe, y no en otro país donde la gente cree que el dios que existe es el de ellos?
Y quizás sería también razonable preguntar: ¿cómo compagina usted (y los suyos) la idea de que los demás deben creer que ustedes los cristianos están en lo correcto y creer también que sus propios dioses no son más que una alucinación colectiva -como ustedes suponen de la creencia en otros dioses-, compaginar decía con que los creyentes de otras religiones puedan pensar lo mismo de ustedes pero los que no creemos en ningún dios de esos no podamos pensar que ustedes -todos los creyentes en dioses diversos- alucinan con dioses y seres paranormales? ¿Qué clase de democracia es esa, como bien le pregunta rassputín, en la que solo unos pueden decir que los demás no están en lo correcto?
Son tantas las preguntas, que desearíamos (de verdad se lo digo, trate de empatizar por favor, lo desearíamos, apelamos a su piadosa Navidad, respóndanos) que se nos contestasen…
¿Para cuándo una declaración por parte de la jerarquía eclesiástica (manda huevos que tenga siquiera que haberla), explicitando que aquello de creced y multiplicaos era una metáfora aplicada a volvernos más humanos y no a tener cada vez más gente? Condón se llama, con dos sílabas, con-dón ¿Tan difícil es pronunciar esa palabra? Con-dón.
¿Para cuándo una declaración que equipare a las monjas en derechos a los sacerdotes? ¿Por qué ellos sí y ellas no?
¿Para cuándo democracia dentro de la misma iglesia o en su defecto una declaración explícita de que Fidel Castro es tan oligarca como el Papa porque designa, personal y unilateralemente, a los que van a votar al siguiente mandatario?
¿Para cuándo piensan vender las magníficas colecciones arquitectónicas, artísticas, inmobiliarias y de joyas que posee(n) la(s) iglesia(s) para ayudar a los que menos tienen, que es al fin y al cabo lo que predican todo el día? (Aquí cabe un gran signo de admiración al recordar lo cerca que está el sector empresarial del sector eclesiástico, tanto en el catolicismo como en otras religiones) ¿Que no se puede rezar en una nave industrial, un garaje o cualquier otro lugar de techo normal? ¿Tiene que ser siempre en un edificio monstruosamente grande?
¿Para cuándo una iglesia bioclimática (sic)? Bueno, esa la sé. Dos días quedan para que la iglesias verdes y rezos contra el cambio climático.
¿Para cuándo una seria, honrada y potente llamada al racioncinio internacional? Digo honrada porque no se puede llamar al racioncinio desde la fé. O se cree en algo o se sabe de algo, los dos a la vez imposible.
¿Cree usted acaso que un cristiano tiene potestad intelectual como para poder decirle a un musulman que no, que no le esperan 7 vírgenes en el cielo si le sorbe el coco a los niños con sus sunas fantasiosas, cuando los crisitanos también le meten en la cabeza el cristianismo a los niños desde un principio -con la predisposición que todos sabemos que eso conlleva para un infante-, gracias a la promesa que se le hace al instructor de más puntos para ir al cielo a sentarse al lado de un dios y volverse inmortal? ¿O autoridad moral para decirles que las mujeres deben tener los mismos derechos que los hombres? ¿O para convencerles de que no deben tratar de convertir al resto del mundo en musulmanes? ¿O para convencerles de que no tengan tantos niños tratando ellos así de repoblar la Tierra, también España, con musulmanes? ¿Esperan que les crean? ¡No pueden convencerles con hechos porque no los hay! Su dios puede ser tan válido como el suyo, probablemente tan inventado como el suyo.
Los cristianos deberían darse cuenta, tampoco es tan difícil, requiere solamente un poco de empatía, de que no se puede discutir razonadamente la existencia de Dios: por un lado no existe la más mínima prueba que evidencie, nunca existió, que dios exista -no ya el cristiano sino ningún dios en absoluto- y por el otro lado casi ningún cristiano acepta entrar en ese debate a sabiendas de que no tiene argumento más que su fe, sus ganas de creer.
De ahí que algunos se mofen de eso, porque seriamente es imposible hablarlo. Tan así es, que lo hemos comprobado mil y una veces durante nuestras vidas, aquellos que de ello a veces (contadas veces) nos mofamos.
Están ustedes instalados en edades pasadas, cuando la gente creía en cosas, por creer. Así nos va, que aún hay gente que duda de que el hombre hubiera llegado a la Luna o gente que cree que el pelo crece más con Luna llena, gente que cree que el crecimiento es sostenible, otros que creen que el petróleo es abiogénico, otros que tenemos sustitutivos como el hidrógeno para poder seguir con el plan fabril que tenemos, otros que las desaladoras nos proveerán de todo el agua que necesitemos y aun más aunque sigamos consumiendo cada vez más agua, otros que las carreteras son más seguras cuanto más se pueda correr sobre ellas y otros que más aún si son autopistas, otros que añadiendo párkings no se favorece el que haya más coches y así hasta el infinito.
Están y mantienen al mundo instalados en edades antiguas. Recapaciten, es muy probable, mucho, que no exista dios alguno.
Saludos cordiales.
Retornant a la vena humorística que obria aquest fil, us convido a passar uns divertits moments visitant:
THE BRICK TESTAMENT
Impressionant representació gràfica de fragments de l’antic i nou testament mitjançant figures de «LEGO». A part d’aquesta curiosa forma d’il·lustrar les «sagrades escriptures», no us perdeu la interessant sel·lecció de passatges. Gore pur i dur. Ja siguin paràboles o metàfores, tela marinera de caps tallats, tortures i venjança!