Arxivar per Desembre, 2007

L’origen de la religiositat entre els primats

No he pogut resistir la temptació de reproduïr un extracte d’aquest interessantíssim artícle. Val la pena llegir-lo.

El origen de la religiosidad en los primates

Los comportamientos religiosos resultan a menudo tan extraños que muchos científicos se han negado a explicarlos como caprichos de la cultura y han buscado para ellos una causa biológica y evolutiva. Cada vez se acumulan más pruebas de que el ritual religioso, la experiencia mística, los conceptos de tabú y pecado e incluso el estamento sacerdotal no son exclusivos de nuestra especie sino que ya existen en una forma muy rudimentaria en diversos primates no humanos.

Un nuevo trabajo* sobre etología del papión oliva (Papio anubis) ha aportado datos muy significativos a este respecto. Aunque los autores han sido extremadamente cautos a la hora de hacer comparaciones con la religiosidad humana, su artículo ha generado una fuerte controversia y se rumorea que ha tenido serias dificultades para ser publicado.

(…)

El nuevo estudio sobre los papiones describe una conducta hasta ahora desconocida: todo el grupo de papiones se reúne dos, tres veces al mes en el mismo lugar, generalmente caracterizado por alguna estructura vertical llamativa (como rocas amontonadas, un tronco seco y solitario, etc.). La manada, entonces, se sienta y permanece inmóvil (crías incluidas) durante varios minutos, mientras un individuo, generalmente un macho próximo en jerarquía al jefe de la manada, corretea y gesticula vigorosamente, emitiendo vocalizaciones irregulares. En ocasiones uno de los monos, generalmente una hembra, comienza a temblar y entra en un estado de “trance”, con los ojos en blanco y espuma en la boca.

Hace un par de años, como recordaréis, se descubría la existencia de una nueva y peculiar clase de individuos en las sociedades de chimpancés pigmeos o bonobos (Pan paniscus, una especie caracterizada por la gran diversidad de su conducta sexual). Ciertos machos, de nuevo con estrechos lazos de amistad o parentesco con los jefes de la manada, se dedican a morder y golpear sistemáticamente a los bonobos que sorprenden manteniendo relaciones homosexuales. Con frecuente sobrepeso, estos machos represores reciben asiduamente comida (regurgitada), muestras de afecto (besos en los nudillos) y de respeto (presentación del trasero) por parte del resto de los miembros de la manada. La sexualidad de estos peculiares individuos es atípica y desviada: generalmente se abtienen de realizar cópulas (aunque a veces exacerban la promiscuidad habitual de la especie llegando a tener un mayor número de hijos que el propio alfa de la manada). En no pocos casos, estos individuos se interesan exclusivamente por los simios juveniles del grupo, machos inmaduros a los que apartan de sus madres y acosan reiteradamente.

(…)

Fuentes vaticanas han informado de una próxima reunión de Benedicto XVI con destacados primatólogos en su residencia de Castelgandulfo, para debatir estas cuestiones y decidir posteriormente la postura oficial de la Iglesia Católica sobre la pertinencia o no de enviar zoo-misioneros a evangelizar las comunidades de monos cercopitecoides y simios hominoides. El Papa publicará sus conclusiones en un libro titulado “Imago Dei”.

_________________

*Thomas Truthshaker, Linda Warhammer, Troy McClure and McLovin. 2007. Religious-like meetings in Papio anubis and the origin of human religious behavior. Primate Ethology Peipers. Dic-2007.

Si us han quedat dubtes sobre la serietat de l’article, llegiu els noms dels autors que apareixen a la bibliografia. 

L’article original, aquí.

Penjat per Rassputin 

El cristianisme

Aprofitant que s’atraquen aquestes dates tan entranyables i casposes, en les que la tradició cristiana ens obliga a tots a comulgar amb el consumisme més desaforat, m’agradaria parlar del cristianisme.

I com que sé que una part del jovent està totalment esgavellada i els manca molta cultura religiosa, començaré per donar una breu definició d’aquest gran religió.

Cristianisme: Creença segons la qual un zombi jueu que és el seu propi pare et pot fer viure eternament si et menges un tros de pa que un senyor disfressat ha convertit màgicament en la seva carn i telepàticament li dius que l’acceptes com el teu mestre, per tal que pugui eliminar el mal de la teva ànima, que està present a la humanitat d’ençà que una dona-costella es va deixar convèncer per una serp parlant de menjar la fruita d’un arbre màgic.

Suposo que estareu d’acord amb mi en que la història està dotada d’una lògica i una versemblança aclaparadores.

No sé com hi pot haver gent que no se la cregui, francament.

Escrit per Rassputin 

Despeses absurdes

Res tu, sóc en “gemec” i volia aprofitar per dir que:

- és absurd que després de tres dies de ploure, quan els carrers estan ben nets, passi el camionet de neteja regant aigua per tot on passa.

- és absurd que les llumetes de nadal, que no en son poques, estiguin enceses fins a les tantes de la nit, i en carrers on a partir de certes hores hi passa un promig d’una persona cada 10 minuts.

- una altra despesa absurda és l’anomenada anteriorment pel meu company Rassputin, els cèntims destinats a la família reial per exemple, i moltíssims més dels nostres impostos que acaben sent desaprofitats.

- un exemple dels quals,(segueix la frase d’abans), serien els “despilfarros” que es fan en  moblament urbà de caràcter públic. Canals que s’obren a la calçada per passar-hi cables i tuberes, i que un cop tancats, després resulta que com que s’han oblidat de passar no se què més,  els han de tornar a obrir o tornar a excavar, etc. Si ho pagués un particular, aquest es preocuparia que el seus contractats fessin bé la seva feina i a la primera, però… com que ho paguen amb els diners dels impostos de tothom, què més dona si hi ha que tornar a obrir-ho. De fet segur que a les empreses que treballen per l’arquitecte del govern els és igual fer-ho malament, perquè saben que si no ho fan bé no els fotran al carrer i seguiran tenint més feina, que ja els està bé. Llavors el culpable qui és? L’arquitecte pot ser? En el cas de Ciutadella, exemple que passa sovint, un tal Joan Moll, no és així com es diu ? Doncs penseu que aquestes coses no només passen a Ciutadella.

Bé segur que tots en tenim alguna que dir, la cartellera està oberta:

21 cèntims

Va sortir a la llum, no fa gaire (tot i que no sé si les dades són certes) el que la monarquia costa a cada espanyol: 21 cèntims d’euro a l’any. 

Que poquet! -diràn els partidaris de la continuitat d’aquesta institució- Açò és una ganga! I per 21 miserables cèntims fan tanta renou, els antimonàrquics? 

Anem a fer un parell de càlculs. 

Espanya té uns 45 milions d’habitants. Si multiplicam 0,21 per 45.000.000, obtenim un total de 9.450.000. Per tant, la monarquia ens costa, cada any, prop de 9 milions i mig d’euros. És a dir, 1.568.700.000 de les antigues pessetes. Per si la xifra és massa llarga, us l’escriuré en lletres: mil cinc-cents seixanta-vuit milions amb set-centes mil pessetes. Una ganga, certament. 

Amb aquests doblers la sanitat pública podria contractar a uns 400 metges més. També es podrien construir unes cinc residències per gent major, cada any, o el mateix nombre de centres per discapacitats.  

Són només tres exemples, clar. Segur que a tots se us acudeixen moltes coses útils que es podrien fer amb prop de 10 milions d’euros l’any. 

I si tot açò no us ha convençut i continuau pensant que 21 cèntims l’any per cap és una minúcia per la que no cal preocupar-se, us proposo una altra cosa. En lloc de pagar-ne 21, en podrieu pagar 22. Els 450.000 euros extra que s’ingressarien (es a dir, uns 75 milions de pessetes) es podrien destinar a la meva propia familia. No som nobles ni res semblant, però som tots molt “campechanos”. També ens agrada menjar bé, anar en iot i totes aquestes coses. I, si voleu, també podem tenir accessos de mala llet i fer callar a la gent de mala manera. 

Pensau-hi. 

Escrit per Rassputin