Ja que hi som

A Ciutadella disposem de cinc ambulàncies, però a l’hora de la veritat en tenim només una. A què es deu això? Resulta que de les cinc, una és la UVI mòbil, dues son per trasllat de pacients, l’altre és per un altre tipus de trasllats, i la que ens queda és la única que va i ve quan hi ha accidents o urgències. Suposem que hi ha hagut un accident a Cala’n Blanes i l’ambulància ha de endur-se’n un ferit fins a Mo. I en aquells moments hi ha un altre accident a Cala’n Bosch on també hi ha ferits però no son d’extrema urgència. Al no ser extrema urgència, no envien la unitat mòbil, i el pacient ha d’esperar a que l’ambulància torni de Mo. Si per una d’aquelles coses el ferit té sort, pot ser el pugui venir a recollir una de les altres, però això serà si no estan de trasllat, que és el que acostumen a fer durant la major part del dia. I de nit, no comptis amb elles perquè no hi ha conductors de guàrdia. Ja que el Govern no els pot pagar.

Conclusió, si has de tenir un accident has de triar un bon moment per fer-ho.

Escrit pe’n (g3m3c). 

Aquest és un vídeo anomenat “fosca/llum/fosca”, d’un artista rus anomenat Jan Svankmajer, que es va obrir pas en el camp de l’animació i va esdevenir un model d’inpiració per molts altres artistes. La seva producció comença a finals dels seixanta, i fins als nostres dies segueix treballant en el cinema d’animació. “Fosca/ llum/ fosca” pertany als finals dels vuitanta.

(gemec)

Ei hola, l’acudit que has penjat Rassputin m’ha recordat aquest titular d”el carrer”que suposo que ja havieu vist, o no?

Esperem que la cosa tiri endavant, i si és així, uf.. només d’imaginar que per una d’aquelles coses els enderroquin així com ho hem vist a vegades per la tele, en plan explossió i tot pel terre… Em demano primera filaaaaa!!!!!! 

(gemec)

Penjat per Rassputin

No ho he pogut resistir. Havia de dir-ne alguna cosa. Aquest senyor, el que va dir açò, té com a única feina, a efectes pràctics, ser el representant d’Espanya a l’exterior. És a dir, s’encarrega de tasques diplomàtiques. Viu d’açò. Ell i tota la seva família.

I aquest exabrupte, no cal dir-ho, no va ser gens diplomàtic. Que Hugo Chávez és un maleducat, a part d’un dictador encobert, és innegable, però açò no justifica aquesta sortida de tò del rei Joan Carles: la seva feina era mantenir les formes i evitar conflictes innecessaris. En circumstàncies normals, una persona amb aquesta incontinència verbal hauria estat retirada del seu càrrec de forma immediata.

En circumstàncies normals, clar.

Ja sé que no és gaire bon consol, però aquestes darreres setmanes ha quedat clar que a Espanya no és l’únic país on impera aquesta manera xulesca de fer les coses. Em referesc, evidentment, a l’actuació de Sarkozy al Txad.

Imaginau que un grup d’estrangers vé al vostre país a segrestar infants. Són interceptats just a temps, i els segrestadors i els seus possibles còmplices són detinguts. Que us semblaria si el president de l’estat d’on provenen els segrestadors arribés al vostre país, negociés amb el vostre govern i s’emportés alguns dels sospitosos cap a casa com si fos un heroi llibertador? Us semblaria just? Creis que açò contribuirïa  a millorar les relacions entre tots dos paísos? Quina imatge en tindrieu, del país de provineça dels possibles delinqüents?

Escrit per Rassputin

Avui s’ha anunciat un altre cas de violència gravada (suposadament) amb un mòbil, i que circula entre els alumnes d’una escola de Orense ,crec. Bé resulta que vaig veure ahir mateix un vídeo d’Internet que era com un curtmetratge que denuncia aquests fets, encara que pel meu gust, com a vídeo no és gaire bo, però un dels comentaris que algú havia deixat comentava: - Hay que luchar por cosas así en este país y no por quien gobierna.

Bé la veritat és que ahir em va semblar un comentari un poc exagerat, però avui hi he pensat bé, després de sentir una nova noticia. I recordant els càstigs que se’ls acostuma a aplicar a aquesta gent, com multes o coses poc més significatives, crec que realment se’ls hauria de humiliar  fent-los sentir tant malament com ells han fet sentir a les seves víctimes. I d’alguna manera fer-los entendre que son comportaments de retrassat mental.

(El comentari el fa “blankilordartorius23″, i el link del video si el voleu veure és: http://www.youtube.com/watch?v=SaPQD7Ym14A&feature=dir )

Escrit per (gemec) Continua llegint ‘Violència en els mòbils’

Molt de bla-bla, molt de ui-ui-ui-ai-ai-ai, mira lo que fan, no hi ha dret, s’hauria de fer alguna cosa… Però res.

Idò bé: ha arribat el moment d’empendre accions concretes. No, res d’actes violents. Es tracta de sembrar arbres. Si els membres de jaquehisom i algú més s’hi apunta, podem quedar i posar-nos-hi ( ja.que.hi.som@hotmail.com ).

Mentrestant, per animar-vos, us prego que llegiu aquest relat de Jean Giono: L’home que plantava arbres (és curtet, es llegeix en uns 15 minuts o menys).

Escrit per Rassputin

Déu meu, quin desastre! Ni muare, sí, sa dona que jo creia prou llesta com no per no estar influenciada per es moviment globalitzador m’ha deixat amb un pam de nas!

Caram, quants de cops em van dir allò de:

a nes menjador no es juga!

em donaràs un disgust!

a nes sofà no es menja!

alerta amb sa pilota!

I ara tot em sembla patètic, IKEA era el culpable (?¿). Sí, sembla que sí, i ara a més m’ho tiren en cara cada dia per sa televisió.

Ai Gemec, jo també gemec.

Publicat per Carc 

 Els meus pares tenen un petit comerç des de fa molts anys. Jo no havia nascut i el negoci ja era de la família. S’hi venien materials entre d’altres per a les fàbriques de sabates, que era un dels punts forts del negoci a Menorca. Quan les fábriques de sabates varen començar a tancar, el meu pare va tenir que cercar alternatives per seguir endavant, i les va trobar. Però amb els anys un monstre que es diu supermercat, un que cada vegada engloba més varietat, va començar a vendre gran part dels productes que es venien al comerç del meu pare, i més barats, es clar.

Ara, el comerç de la meva família ja només cobreix un petit sector dels quals es pugui dir que només es poden abastir en petits comerços com el del meu pare. A més, és un tipus de producte molt detallista, que necessita una especial atenció per part del venedor cap al client. Quan la majoria dels negocis com el nostre hagin desaparegut, només un parell sobreviuran, o voldria veure com se les apanyen al supermercat.

Ara, canviant un poc de tema, a Menorca tenim aliments de primera qualitat. Per exemple embotits, formatge i fruits. Però jo estic cansat de veure gent que per mandra i per comoditat compra productes que vénen de fora i d’una qualitat molt més baixa. Només pel fet que així ho compren tot al super d’un sol cop, els surt un poc més barat, i no han d’anar a cercar-ho als altres comerços, ja que això els faria perdre el seu apreciat temps d’aquesta vida moderna.

Ara em voldran matar, però és que aquest escrit ha estat motivat pels actes d’uns companys meus i amics de Jaquehisom, dels que sempre n’he entès que son un poquet anti-globalitzadors, i que han decidit moblar la seva casa comprant a ikea. Ikea= baixa qualitat, baix cost. Però el millor és que uns ho han encarregat i els altres ho han anat a cercar de l’illa veïna, Mallorca. A un d’ells li vaig fer el comentari i em va respondre que jo m’havia comprat una cadira a la Oca. - Vaig visitar varies tendes de mobles, fins que a l’únic lloc on vaig trobar un model que em satifés va ser allà, i no em va sortir barat. -  És cert que el mercat competeix en la seva oferta, i si ikea té el que estàs cercant doncs no t’ho pensis, però em costa creure que en tot  Menorca  no hi hagi un lloc on et puguin satisfer, amb mobles fets a la nostra mateixa illa, que es puguin adaptar un poc al preu i a les teves necessitats, sense haver d’alimentar al monstre ikea. Repeteixo, Monstre Ikea GRRROOAARRR!!!

El dia que posin un puto ikea a Menorca, conec moltes tendes de mobles de Menorca que no els serà suficient amb posar-se les pil·les. 

Escrit per (gemec)

 Segur que a molts de vosaltres no us agradava gaire el peix, quan ereu petits. El peix és un d’aquells aliments que es començen a apreciar, en molts casos, quan hom abanadona la infantesa: alguns pares s’han d’armar de paciencia, per aconseguir que els seus fills en mengin.

Idò bé, resulta que és molt probable que els nostres fills no s’hagin d’enfrentar a aquest problema, quan tinguin descendència. No tindran peix que donar-los, als seus fills!

Si seguim amb el ritme d’explotació actual, la pesca comercial esdevindrà inviable, d’aquí a uns trenta anys. La densitat de peixos serà tan baixa que la pesca deixarà de ser rentable. La majoria d’espècies no s’extingiràn, però les poblacions quedaràn tan reduïdes que el cost d’anar a buscar els peixos i capturar-los superarà de molt el benefici que podrien reportar. Menjar peix esdevindrà un luxe, a l’abast només dels més poderosos.

Però, un moment… I les piscifactories?

Resulta que gairebé totes les espècies que es crien en captivitat són carnívores, ja que són les més apreciades des del punt de vista gastronòmic. I podeu imaginar que s’utilitza, per alimentar-les? Efectivament: peix! Per obtenir un kilo d’orada, per exemple, hem de gastar 10 kilos de peix, extret de les poblacions salvatges. Una genialitat, des del punt de vista ecològic. Actualment s’està experimentant per tal d’incloure cada cop més proteines d’origen vegetal (farina de soja…) a la dieta dels peixos de piscifactoria, però sempre serà necessari donar-los productes d’origen animal.

Allò més racional seria criar espècies herbívores. A Àsia ja ho fan, des de fa molt de temps, i els va força bé: obtenen peix econòmic i relativament ecològic. A Europa s’hauria de fer el mateix. No seria difícil canviar un poquet els nostres hàbits per tal que altres espècies més viables, des del punt de vista ecològic, tinguessin més acceptació en el mercat.

Però, francament, no crec que ho fem. Segurament esperarem a tenir la mar ben buida, per començar a pensar en fer coses.

Escrit per Rassputin