Yo no soy Albert Pla

• “Me llegan correos de gente decepcionada que cree que opino tal y cual cosa”

ALBERT Pla

Me llamo Albert Pla. Soy casi un cantante que, como puede, hace canciones. Poca cosa, poca fama, poca incidencia en el desarrollo político y cultural de su país. Pero soy Albert Pla. Y soy quien escribe esta carta. Hay personas que ni siquiera son yo. Hay tipos que se hacen pasar por mí. Uno de ellos escribe artículos firmados con mi nombre. Parece ser que es miembro o simpatizante de Ciutadans per Catalunya y que, entre otros sitios, escribe sus opiniones personales, políticas y pseudointelectuales en el blog de Félix de Azúa. Ya le rogué hace meses en un mail privado, pero como veo que le importa una mierda mi petición, se lo digo públicamente. Por favor, señor De Azúa, dile a tu amigo que pare. Yo no soy tu Albert Pla. Vaya lío que me habéis armado. Me llegan correos de gente confusa, extrañada, decepcionada porque cree que opino tal y cual cosa sobre tal o cual asunto que se ha publicado en tal o cual sitio imposible de rastrear. Y solo les puedo decir que yo no fui.
La cosa es peor si clicas Albert Pla. En Google, depende del día, puedes ver en la tercera o cuarta referencia artículos presuntamente escritos por mí. Es más, por obra y gracia de la asociación de ideas digital, cada vez más a menudo se vinculan términos como Albert Pla y Ciutadans per Catalunya o con Félix de Azúa. Me parece irritante. Creo que los partidos políticos son, simplemente, grupos de personas con graves problemas psicológicos y de personalidad que se dedican al engaño y al robo. Para mí, Ciutadans per Catalunya, a los que conozco, por desgracia, desde que a alguien se le ocurrió la idea de poner mi nombre entre sus simpatizantes, es un partido lleno de intelectualillos hijos de papá, ex de todo, que después de hacer el gilipollas toda la vida se dedican a tocar los cojones. Qué agudeza. Sublime. Qué cultos, listísimos…
También hay una persona, en cualquier lugar, no sé, con esta página en Myspace: www.Myspace.com// albertpla. Tampoco soy yo. Este tío cuelga piezas y vídeos en su (mí) página como si fuera yo. Tiene un grupo de amigos a los que engaña haciéndose pasar por mí. Y la gente le (me) manda fotos, textos, pensando que se comunica conmigo. Patético. Por último, si alguien entra en Youtube puede ver un vídeo de Esquerra Republicana de Catalunya. Se proyectan fotos de los que se presentan a las elecciones municipales mientras suena mi canción Carta al rey Melchor que, para más inri, es en castellano. Y yo me pregunto, ¿qué hago? Tal vez debería hacer mi blog y firmarle artículos a De Azúa pidiendo la independencia de Catalunya. O en mis recitales leer un manifiesto escrito por Carod-Rovira diciendo: “¡Viva el Rey y viva España¡” Lástima que entre los dos no me lleguen ni para media canción.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=452592&idseccio_PK=1026

publicat (gemec)

Aznar i les seues “Cartas a un joven español”

Avui fent una volteta per ElPais.com m’he trobat amb una joia que no vull deixar de comentar! El mestre de com ser un punky amb xuleria ara acaba de publicar un llibre que tot home espanyol hauria de tenir. L’esforç d’escriure 191 pàgines amb afirmacions com les que exposa té prou mèrit com per reconèixer el seu esforç i comprar-ne un.

Sino llegiu alguna de les frases que sense miraments amolla al pobre Santiago, que de fer-li cas com a mínim serà un al·lot traumat:

- Calma si te llaman ‘facha’. En España, el rechazo legítimo a la dictadura se extendió hacia todo lo que significara la costumbre y la tradición. Aunque fuera anterior a la dictadura. En la facultad, tú has oído cómo se mezclan el desprecio al matrimonio entre el hombre y la mujer con alusiones al franquismo y la dictadura. Me dices que califican tu postura de facha. Tú tranquilo.

Calma, Santi, calma…

- Familia: hombre y mujer. Por mi parte yo creo, Santiago, en una familia compuesta de un hombre y una mujer, con hijos, y extendida a todos los miembros que por costumbre, por consanguinidad o integración, pertenecen a ella. Existen otras formas de convivencia, homosexuales o heterosexuales. Hay que respetarlo. Pero no estoy de acuerdo en que se considere cualquier situación equivalente a la familia de la que te hablo. Ni equivalente, ni alternativo.

Ai Santi, ja te pots cercar una bona dona i ben plantada!

- Hijos de homosexuales. No sé, y creo que nadie lo sabe, qué pasará cuando un niño o una niña no puedan llamar padre ni madre a quienes se dicen sus progenitores pero que en muchos casos no lo van a ser. ¿Qué idea del mundo y de la realidad van a tener unos niños así criados? ¿La de que todo es posible? ¿La de que las leyes pueden dar satisfacción a todos los deseos?

I més cosetes per l’estil que no tenen pèrdua.

Vos deix el link a ElPais.com de l’article complet amb més frases. JoséMari, tu sí que en saps! Fer tres llibres, omplir-te sa butxaca i quedar tant panxo.

Publicat per Carc

Adornos de nadal, no per favor.

Esteim a 22 d’Octubre i ja estan posant els adornos de nadal. No només és el consum d’electricitat que suposa i que tots pagarem, és la equivocada mentalitat de començar a pensar amb les festes quan encara hi falten DOS MESOS. Collons!! deixeu-me passejar tranquil sense haver de recordar-m’ho.

(gemec)

Rics asquerosos.

Això ho he trobat en un dels foros de “caca de osito” Last FM. Amb el títol de “fa molta ràbia”.  Realment m’ha encés!!! 

Arquitectes del segle XXI

Aquest vol ser un repàs d’algunes cagades que complementen alguns dels edificis o infraestructures de caràcter públic que s’han construït els darrers anys a Menorca.

- Recorda algú, que al cap de poc d’obrir l’estació marítima de Ciutadella, van caure considerables pluges que van inundar-la fins al punt d’haver-hi 15cm d’aigua als despatxos d’Iscomar i Balearia?

- S’ha fixat algú que encara que ens segueixin aconsellant un menor consum d’energies, hi han molts edificis, com per exemple el nou departament de policia local de Ciutadella, que pràcticament no tenen finestres? (un dia xerrant amb rassputin, m’ho va dir claríssim: Finestra= deixa entrar llum, i aire quan tens calor.)

- El Mateu Orfila. A part de la precoç inauguració, sense endolls, de l’hospital. (Un cop inaugurat es van tornar a obrir totes les parets per instal·lar-los). Té uns passadissos espectacularment amples que reduint-los a la meitat haurien pogut servir per fer-hi entre vint o trenta habitacions més. 

A l’hora d’instal·lar-hi la màquina de rajos “x”, van haver de tirar a baix el marc de la porta i un tros de la paret de la habitació corresponent, ja que se’ls havien oblidat les preferències de l’habitació per ubicar-la. El millor és que un cop instal·lada, van tornar a posar la mateixa porta amb les mateixes mesures.

Hi han més cagades, per avui son prou, només vos recomanaria que si podeu seguir d’aprop els moviments de l’arquitecte que treballa per l’ajuntament de Ciutadella, vos fareu preguntes casi existencials. I per acabar, només recordar el cas dels nostres veïns els mallorquins i el seu formidable metro subaquàtic.

Escrit per (gemec) 

Reciclat o Cremat?

Una altra vegada el tema del reciclatge, sí… ho sé, som un poquet pesat. Però, he de saber si la planta del Milà separa les deixalles amb la fi de reciclar-les. O és per cremar-les a cambres especialitzades per generar gasos menys dolents per a l’atmosfera?

De totes maneres no deixaré de reciclar, però necessito saber-ho. EL POBLE HA DE SABER-HO!!!…  (bé, he provat a cercar la resposta però concretament no la he trobada, algú en sap el net?)

(gemec.) 

El MOBA, interessat per l’escultura pública de Ciutadella

A través de la prestigiosa revista checa Umelec, dedicada a l’art contemporani, ens hem assebentat que Louise Sacco, directora del MOBA (Museum of Bad Art) s’ha interessat, darrerament, per algunes de les escultures públiques de Ciutadella. Aquesta institució, amb seu a Massachussets, s’ocupa de conservar i exibir totes aquelles obres d’art que, en paraules del seu fundador, són “massa dolentes com per restar ignorades”.

Sacco, que va visitar Menorca la setmana passada, durant les seves vacances a Espanya, es va mostrar gratament sorpresa per la gran quantitat d’art dolent que es pot veure als carrers del nostre municipi. “L’elevada concentració de bad art que es dona a Ciutadella no té paral·lels en cap altra població que jo conegui” afirma, i afegeix que “em va impresionar, sobretot, l’encertada utilització de les rotondes, un espai ja lleig de per si, per situar-hi elements escultorics desproporcionats i grotescos, amb una recurrent utilització de figures zoomorfes. Es podria dir que el resultat que s’obté, mitjançant aquesta combinació, marca una nova tendència dins del bad art”. Aquesta estudiosa de l’art dolent es va mostrar interessada, sobretot, per tres obres: el cavall de l’entrada del poble, l’home amb els dofins de Cala’n Blanes i el moix de davant Es canal salat.

  

L’escultura de l’entrada del poble

 

L’escultura de Cala’n Blanes

  

L’escultura d’Es Canal Salat

Sacco va apuntar la possibilitat d’incloure algunes d’aquestes obres, si l’Ajuntament estigués disposat a cedir-les temporalment, en una exposició itinerant que recorrerà els Estats Units, de costa a costa, el 2009, on s’exibiràn les pitjors pintures del fons del museu i algunes altres peces realment dolentes, provinents de col·leccions privades. “Evidentment -aclareix Sacco- es prendrien totes les mesures necessàries per garantir la bona conservació de les obres durant el seu trasllat. Per nosaltres és una prioritat que les obres no perdin gens de la seva mediocritat”.

Una altra possibilitat seria proposar la venta d’aquestes obres, que s’incorporarien al fons del MOBA. Aquesta institució té com a norma no pagar mai més de 6’50 dòlars per les obres que adquireix, però no hi ha dubte que aquest seria un preu més que suficient per les escultures de les quals parlam.

Seria una pena que es desaprofités aquesta oportunitat de promocionar el nostre poble, com a destí turístic, a l’altra banda de l’Atlàntic.

Escrit per Rassputin