Penjo aquí, amb el permís del seu autor, un resum un poc adaptat d’un text publicat al bloc de Sa monea:
“El consum de combustibles fòssils ha donat molt que parlar, darrerament (…). Ben segur que alguns de vosaltres coneixeu un documental titulat An inconvenient truth. És obra d’Al Gore, aquell senyor tan ecologista que va donar ordre, el 1999, de fumigar les plantacions de coca de Colombia amb glifosat, un herbicida altament tòxic. Al documental ens explica el mateix que s’ha dit pels mitjans de comunicació durant els darrers anys: l’augment de CO-2 producte de la crema de combustibles fòssils és el responsable de l’efecte hivernacle que està fent pujar la temperatura per tot el planeta. Un dels objectius del documental, sense cap dubte, és fer-nos veure com en són de bons els polítics del partit demòcrata i com n’estan de preocupats pel medi ambient… Com a resposta a aquest documental se’n va fer un altre titulat The Great Global Warming Swindle (La gran estafa de l’escalfament global). Aquest reportatge aconsegueix quelcom bastant difícil: superar el nivell de demagògia de l’anterior. És evident que els fons per produir-lo van sortir de l’entorn del partit republicà. El seu missatge és que no hi ha cap relació entre l’escalfament global i els combustibles fòssils: l’increment de CO-2 seria una conseqüència de l’augment de les temperatures, no una causa. De passada, els seus creadors aprofiten per culpar el moviment ecologista del subdesenvolupament econòmic del tercer món i per insinuar que el neoliberalisme econòmic és l’única solució per resoldre la pobresa i les desigualtats socials.
Si algú es deixa convèncer pels arguments del segon documental (no entraré a valorar la seva validesa, donada la meva ignorància en aquest camp) potser se senti alleujat: el nostre desaforat consum de combustibles fòssils no està causant cap desastre planetari. Podem continuar malgastant energia sense cap remordiment.
És així, realment?
Ho podria ser, potser, si els recursos dels quals depenem fossin inesgotables. Però no ho són, en absolut. Tot i que és difícil calcular el volum total de les actuals reserves de petroli, una gran part dels experts dóna per fet que ja s’ha arribat al zenit de la seva producció. La quantitat de petroli extret anirà minvant; mentre que el seu consum continua creixent de forma inexorable. Potser passaran molts anys fins que s’extregui el darrer barril, però és evident que el preu del combustible s’anirà incrementant. Les conseqüències sobre l’economia seran terribles: la producció d’aliments caurà en picat, el transport de mercaderies s’interromprà, els preus dels productes pujaran fora mesura… Si no hi feim alguna cosa, el sistema es col·lapsarà.
I les energies renovables? Només quatre dades, referents a Menorca, per tal que us en feu una idea: necessitaríem uns 180 molins de 1MW (més grans que els de Maó) per cobrir tot l’actual consum elèctric de l’illa. Però, evidentment, açò no inclou l’energia que gasten els 40.000 cotxes que hi ha a Menorca, ni la que consumeixen els vaixells que ens porten els aliments i altres productes necessaris per mantenir a una població de 85.000 persones. Les energies renovables tampoc permetran mantenir l’actual trànsit aeri: l’encariment dels carburants suposarà la fi de la indústria turística.
Hi ha qui pensa que aquells que proposen una estricta limitació del creixement econòmic estan en contra de l’actual forma de vida. Segur que ho heu sentit (o ho heu dit, tal vegada) més d’una vegada: “aquests voldrien que tornéssim a anar amb un carretó i una mula i que visquéssim dins coves”. En el meu cas, res més enfora de la realitat. Estic content de tenir electricitat, aigua corrent i tots aquests petits luxes. M’agraden tant, de fet, que voldria continuar-ne gaudint tota la vida… És per açò que hi ha que limitar el consum energètic.
El petroli s’acabarà. No hi podem fer res per evitar-ho. Allò que hauríem d’intentar és fer-lo durar tant com puguem i, mentrestant, desenvolupar al màxim altres fonts d’energia. Evidentment, un sistema econòmic basat en fonts energètiques no provinents de combustibles fòssils hauria de ser, per força, molt diferent de l’actual. Caldria replantejar-se moltes coses.
Allò que no podem fer, de cap manera, és continuar esperant. La reconversió ha de començar ara, quan l’actual sistema encara no ha entrat en crisi. Actualment disposem de petroli a baix preu: açò ens forneix dels recursos necessaris per instal·lar nous sistemes energètics. Si esperam que el petroli comenci a anar escàs, per buscar alternatives, serà massa tard.”
Ara que, si us voleu acollonir un poc, us recomano que llegiu açò d’aquí.
Escrit per Rassputin.
Comentaris recents