Hi ha que ser retrassat profund per prendre’t les molesties d’anar a llençar objectes d’aquest tipus al mig del camp.
Fotografies agafades a Ciutadella.
Publicat per (gemec)
… ho publicam
Hi ha que ser retrassat profund per prendre’t les molesties d’anar a llençar objectes d’aquest tipus al mig del camp.
Fotografies agafades a Ciutadella.
Publicat per (gemec)
Sí, tota una feina considerant que t’els venen a recullir els de Mestral, o bé implica la mateixa feina entrar-ho a l’Ecoparc que dur-ho a una tanca.
De totes formes sempre he tingut curiositat per saber què en fan a aquests llocs amb els trastos. A Mestral els netegen i restauren un poc i proven de vendre’ls (als mobles) però els electrodomèstics tenen un final dubtós. La feina de desmuntatge no surt rendible (dins el sistema operatiu actual) i per tant només es recupera allò que té més valor: metalls com el coure o l’alumini. Jo he reciclat bastant de coure procedent d’aparells domèstics, i més que pel que m’han pagat ho he fet per saber l’esforç que costa reciclar els materials d’un aparell domèstic. Creu-me que així hi penses tres cops abans de comprar un altre trasto.
Per altra banda, no té molt de sentit queixar-se de que unes deixalles són massa a prop nostre. Si en lloc de ser on les has vist estiguessin, posem, a Xina o a un pais africà, seria el mateix? Què se n’ha de fer en darrera instància? Pensa que els residus no-orgànics mai desapareixen del tot, només canvien de lloc.
Finalment, hi ha gent a Menorca que ofereix pedreres a x euros el m3 on hi pots abocar el que vulguis. I segur que no es miren si conté plom, mercuri, cadmi ni cap substància “guai”.
Una altra cosa que també faig sempre que puc és, quan vaig a fora, recullo les llaunes i bòtils que vaig trobant i els duc als contenidors de reciclatge pertinents (tampoc em conformo amb deixar-ho a la primera paperera que trobi). O sigui que denunciar ja és cosa, però actuar és encara més impactant. A vegades trobes bòtils de begudes de fa més de 10 anys i penses, “quants de cops algú haurà passat per aquí i s’ha queixat de lo bruta que és la GENT… i l’ha deixada allà on és”.
Si les vols publicar, tenc fotos d’un contenidor de reciclatge el dia després de Reis. Aquest és un altre moment hipòcrita de la nostra societat.
Gemec, està clar que açò ho haurà fet algún intel·lectual.
“Chungalin” (he trigat dies en respondre’t perquè no trobava el moment)
He de dir-te que si no saps realment el procés que se li aplica a cada electrodomèstic quan és portat al seu lloc pertinent de reciclatge no jutgis tant ràpid. Ho saps del cert el que es fa?
Pel que fa a les pedreres, on pagant, pots llençar el que vulguis, és possible que hi hagi alguna llei que ho condiciona convertint en il·legal llençar-hi segons quines coses. Deixant a part el que al final s’acaba llençant realment. Ho has investigat tu?
Jo no em queixo perquè les deixalles són a prop de Ciutadella, i en certa manera sí. Vull criticar i denunciar la mentalitat de la gent que actua així, i encara més visquent en un lloc on disposes de la possibilitat de llençar-ho en un lloc especialitzat. (És possible que les entitats no hagin fet prou propaganda que existeix un lloc com l’ecoparc) I a més, hi ha gent que no s’entera encara que els posis les facilitats davant del nas.
Finalment jo et diré que també sóc d’aquests que recollim cosetes que ens trobem quan sortim al camp o al mar, però no és tant fàcil endur-se’n una rentadora. He redactat més d’un escrit en aquest blog, i en altres llocs, que tracten el tema del reciclatge i m’he informat un poc. I només animar-te que segueixis amb la teva pràctica de reciclatge.
Hola gemec,
Per supost que no t’insinuava que duguessis els trastos tu a l’Ecoparc, això ho havia de fer qui ho va abocar allà. Jo em referia a que això es pot fer amb coses més petites.
Evidentment que hi ha unes lleis sobre l’abocament de residus i de substàncies perilloses. El que volia dir al comentari és que certs propietaris de pedreres se les passen per “allà” per tal de cobrar uns euros. Total, ningú li deu anar a demanar comptes del que hi té dins la pedrera.
Pel que fa al tractament real dels residus, en especial els RAEE, vaig llegir aquest document sobre les exportacions a Asia. Aquí a Espanya ens diuen que no s’exporten els residus, però soc el primer interessat en saber que en fan exactament amb ells. La lògica em diu que per a recuperar un bon percentatge dels materials emprats en un aparell elèctric caldria d’una maquinària quasi tan sofisticada com la que el va fabricar. Com que això no és d’esperar que es faci així, hem de suposar que sempre quedarà un remanent irrecuperable que anirà a fer “munt”, i tot allò que fa munt indefinidament sabem que equival a dir “insostenible”.