Ja que hi som

Segur que tots els que viviu a Ciutadella heu passat centenars de vegades per davant de la farmàcia Llabrés, situada davall Ses Voltes. Porta ja molts anys tancada, de manera que és possible que molts no l’hagiu vista mai, per dins.

L’establiment en qüestió es va obrir a princípis del segle XX, i conserva encara tota la decoració i el mobiliari original, d’estil modernista. És l’únic conjunt d’aquest estil que conservam al nostre poble: tota una joia, d’un valor històric i artístic incalculable.

Es per açò, possiblement, que el nostre ajuntament no ha considerat oportú fer res per oposar-se al projecte de desmuntar tot el contingut de la farmàcia, peça per peça, i portar-lo a l’Hospital de l’Illa del Rei, a Maó, on serà muntat de nou per fer-lo visitable.

Jo crec que, JA QUE HI SOM, també podriem desmuntar l’ajuntament de Ciutadella, peça per peça, amb tot el seu contingut humà, i traslladar-lo a l’Illa del Rei.

Tal vegada seria la manera de que les coses comencessin a anar bé, a aquest poble.

Escrit per Rassputin 

- He guanyat es concurs per fer s’escultura que anirà a sa nova rotonda de s’entrada de Ciutadella!
- Una escultura per una rotonda! Pots estar content: has entrat al més alt nivell de s’art escultòric… Quin projecte vas presentar?
- Bé, em van dir que s’escultura havia de ser un homentage a sa indústria de sa sabata, que tan important ha estat per Ciutadella, així que vaig presentar… Una sabata gegant!
- Una sabata! Ets un geni. A jo no se m’hauria acudit mai… Quin simbolísme més subtil!
- Home, es meus estudis de diseny a Itàlia s’han de notar, no?
- Ja ho crec, ja ho crec…
- Però açò no és tot… Ses sabates les fan de pell de vedell, no és ver?
- Si, així és…
- Idò bé, jo he pensat que sa sabata gegant descansi sobre un pedestal en forma de pell de vedell!
- No m’ho puc creure! Com se t’acudeixen aquestes idees tan originals? Que elegant que quedarà s’entrada des poble! Serem s’enveja de tota Menorca…
 

Escrit per Rassputin

Així de poc elegant, i fins i tot denigrant, és que Guillem Ferrer Monjo, el director del mitjà de comunicació conservador de Menorca, i amb un altíssim index d’oients a la zona de Ciutadella, la cadena COPE hagi dit en antena coses com aquestes al seu “Bon dia Menorca”:

Però de cada dia ho tenc més clar. Si ahir em tocava fer el paper de moderador i presentador, donant torns adequats per les intervencions, avui no puc dexar de pronunciar el criteri editorial d’aquesta emissora. Perquè per açò hi som. Per donar veus i per expressar la nostra.

El tàndem Joana Barceló-Tuni Allès funciona bé, políticament. Però tenc clar que no és el que necessita Menorca. Sense una rissaga no tindríem dic exterior. Amb el PSOE i el PSM no tindrem un desdoblament a la carretera general. Sense el PP a Balears tindríem un turisme, de fet ja ho vam comprovar durante es Pacte de Progrés del senyor Francesc Antich, amb un índex de visites baixíssim, i per tant una economia mermada i unes infraestructures insuficients.
El Consell, al meu entendre, necessita un canvi. El PP de’n José Seguí promet desdoblament, un turisme desestacionalitzat, camps de golf, un camí de cavalls oberta a tothom i per utilitzar turísticament, unes infraestructures portuàries amb amarraments suficients per menorquins i visitants… Jo ho tenc clar, però és Menorca que ha de rallar… Aquí a COPE, continuarem donant veu a tothom, així ho vam demostrar ahir, però també expressant la nostra pròpia opinió. Si fos per mi, en Seguí seria president.

M’alegra veure que mostren tan obertament les seves cartes polítiques i ideològiques però no em sembla correcte emprar una emissora i forçar les regles del joc electoral.

Si voleu podeu consultar tot l’article i esper comenteu la vostra opinió als comentaris.

Escrit per Carc

L’altre dia vaig llegir l’article de Francesc Florit Nin “Lectura de la imatge electoral”, publicat al núm. 57 de la revista “Es Carrerç”.

Critica de forma infantil el treball d’alguns dissenyadors gràfics. Quan vaig haver acabat de llegir, em va venir al cap la lletra d’una cançó que diu així:

“Hay un hombre en España que lo hace todo
hay un hombre que lo hace todo en España

Es el que escribe las canciones de la radio
El que te sirve las copas, el que te vende el diario

Es el que te coge los bajos del pantalón
Era el cura que te dio la primera comunión

Es el que escribe todos esos libros
Es el critico literario más leido

Es el genio visionario que se inventó el Colacao
Es el dueño de Forlasa y es Secretario de Estado

Hay un hombre en España que lo hace todo
hay un hombre que lo hace todo en España

Es el que que pone anchoas dentro de las aceitunas
Es amante de la infanfa y lo es de más de una

Es el que redacta y responde las encuestas
Es el hombre que reparte las becas

Es el que programa el Teatro Real
Es la maxima autoridad en derecho penal

Es el hombre que da todas las propinas
Es un verdadero artista

os voy a dar una pista
os voy a dar una pista…”

Possiblement, els seus autors, d’haver llegit l’article, afegirien aquestes línies com a final:

Hay un hombre en España que lo hace todo
hay un hombre que lo hace todo en España

Es el inventor del espejo
del super ego y el narcisismo

Es el que domina todas las artes
el que critica en todas partes

os voy a dar una pista
os voy a dar una pista…

esctrit per ÉVÉNVÉ

Segur que us ha passat algun cop, quan s’acosten les eleccions, que teniu molt clar quin partit NO voleu que surti elegit, però, en canvi, no hi ha cap grup que us convenci prou com per donar-li el vostre suport.

Per resoldre aquest problema tan estès, evitant de caure en l’abstenció, jo proposo reformar el sistema electoral afegint una nova possibilitat: el  vot negatiu. En el moment de votar, hom podria decidir si vol aportar un vot positiu o negatiu.

Els vots positius funcionarien com sempre; però els vots negatius li restarien un vot al partit elegit pel votant. Així, si un partit X obtingués 5.000 vots positus i 3.000 de negatius es quedaria, en realitat, amb 2.000 vots efectius.  També hi hauria la possibilitat, és clar, que una agrupació obtingués un resultat negatiu en les eleccions (es a dir, que obtingués més vots negatius que positius).

En aquest cas, el resultat s’acumularia i computaria també als següents comícis. Açò vol dir que un partit que a les eleccions anteriors hagués obtingut un balanç negatiu de 1.000 vots, per posar un exemple, hauria d’obtenir el mateix número de vots positius per quedar a zero i que els seus vots comencessin a comptar com a vàlids.

I què passaria si tots els partits obtinguessin un balanç negatiu, en el nombre de vots? Tal vegada la única solució seria deixar governar al grup que estigués a menys vots per sota de zero… Però almenys així els polítics sabrien que no governen per ser els més apreciats, sinó els despreciats per un menor número de persones.

 Escrit per Rassputin 

A vegades el correu electrònic fa que deixis anar un somriure, i aquest és un dels casos puntuals. Un correu rebut fa mesos i que ara m’han enviat de nou. Vos deix amb l’acudit:

Diuen que, quan déu va crear el món, perquè els homes prosperessin, els va concedir dues virtuts. Així: Als suïssos els va fer ordenats i complidors de la llei. Als anglesos, flegmàtics i estudiosos.
Als japonesos, treballadors i disciplinats. I Als italians, alegres i espontanis. Als francesos, cultes i patriotes. Quan va arribar el torn dels ciutadellencs, Déu es girà cap a l’àngel notari i li digué: - “Els ciutadellencs seran intel·ligents, bones persones i del Partit Popular”.
Quan va acabar de definir la creació, l’àngel li diu a Déu: - “Senyor, li heu donat a tots els pobles del món dues virtuts i als ciutadellencs tres! Açò farà que prevalguin sobre tots els altres pobles de la Terra”. Déu respongué: - “Punyeta, tens raó… però bé, com les virtuts divines no es poden llevar, farem que cada ciutadellenc només en pugui tenir dues”.
És per açò que hi ha tres tipus de ciutadellencs:

• 1 - Les bones persones i del Partit Popular, no poden ser intel·ligents.
• 2 - Els intel·ligents i del Partit Popular, no poden ser bones persones.
• 3 - Les bones persones i intel·ligents, no poden ser del Partit Popular. Paraula de Déu. Sigueu bones persones i intel·ligents sempre, però més encara quan venguin les eleccions.

REENVIA AQUEST MAIL IMMEDIATAMENT A COM A MÍNIM 10
CIUTADELLENCS/QUES O MAI MÉS NO TORNARAS A MENJAR UBREGÍNIES PLENES NI A FER UN GINET AMB ES COMPANYS; MAI NO AGAFARÀS CAROTA PER SANT JOAN I CAURÀS DE SA VELO CADA VEGADA QUE BUFI TRAMUNTANA.

Ara veurem que diuen els resultats de les eleccions de dia 27.

 En una comparació semblant a la que feia “Rassputin” a l’escrit de “Normalització lingüística” (quan deia que no se li pot donar una feina a algú, per molta il·lusió i ganes de fer-la que tingui, si no té ni formació ni experiència), voldria afegir-hi que això és el que acaba succeint quan algunes persones pugen al govern del nostre municipi. Com és possible que persones sense experiència ni estudis assumeixin càrrecs d’alta responsabilitat?  I que a més nosaltres votem al partit que representa una ideologia i no puguem votar també, només a les persones que sí estan preparades per assumir els càrrecs? O sigui, només pots votar un “pak” de personatges, dels quals tant sols algun sabrà fer la seva feina i la resta serà com posar un gos davant l’ordinador o fer-li una comana a una mona per telèfon. 

Publicat per “gemec”

Aquests són uns fragments de la carta que el senyor Obrador va presentar al diari el passat dijous 17 de maig. Els he volgut penjar aquí perquè aporten un parell més de reflexions pel que fa al tema del desdoblament :

“El PP diuen i fan el mateix que farien si fossin a Almeria, Marbella o Múrcia. El gir estratègic que han fet, desfà el camí que Joan Huguet va començar amb la declaració de Menorca Reserva de la Biosfera.”

“A Eivissa, el PP ha “desdoblat” l’eix viari que va des de l’aeroport a Sant Antoni, una vintena de kilòmetres en total. Ha costat 516.4 milions d’euros, 20 milions per kilòmetre. El cost total del projecte és 9 vegades el pressupost del Consell Insular de Menorca. Per cada kilòmetre d’autopista es podrien construir 7 escoles de primària, 2 centres especialitzats per a malalts d’Alzheimer i tres residències per a gent major. - aquí em permetré dir que no sé si dóna per tant però més o menys va per aquí. -  Menorca necessita inversions públiques d’aquest tipus.”  

“Una inversió tant descomunal es justificaria pel seu impacte econòmic.” – i aquí és on la gent posem en dubte que el impacte d’un desdoblament a Menorca pugui ser cap a bé. I a més, és això el què espera trobar-se el turista que ve a la nostra illa?

Una altra de les opinions que manifesta la carta, i que crec que podria molt bé ser una explicació al què passa, és la mancança de persones preparades per orientar la nostra explotació turística. La causa pot ser el fracàs escolar, el baix índex de joves universitaris, o també que: “  A les Illes Balears només s’inverteix un 1%  del PIB en recerca i desenvolupament.” 

“Promoure programes turístics per atreure gent a l’hivern, podria ser la manera d’afrontar el repte d’una temporada curta.”

publicat per (gemec)

Fa ben bé dos anys que visc a Ciutadella i faig feina a Maó. Cada dia, de dilluns a divendres, vaig i venc per la carretera general, a hores diverses. És per açò que crec que us pot interessar conèixer les dades que l’experiència m’ha permès recollir, en aquest temps.

Des de la rotonda del cavall, de Ciutadella, fins l’entrada de Maó hi ha 43’5 Km. Aquesta distància la faig en uns 33 minuts i 30 segons, de mitja. Vaig, per tant, a una velocitat mitjana de 78 Km per hora (en alguns trams vaig més ràpid i en altres, com als revolts, un poc més lent).

“Açò serà si no trobes camions!” tal vegada pensareu alguns… Idò no: trobi molts o pocs camions, sempre tardo entre 32 i 35 minuts, per fer el trajecte. Com pot ser açò? En teoria, si un troba un camió i no el pot avançar durant una estona, perd molt de temps, no? Faré, si m’ho permeteu, un senzill càlcul: els camions van, fent una estimació un poc a la baixa, a una velocitat mitja de 70 Km per hora. Si trobam un o més camions i esteim 10 minuts sense poder-los avançar (normalment no és tant) i si la nostra velocitat mitjana era de 78 Km/h, haurem perdut un total de… 60 segons! Un temps preciós, sens dubte, que ens hauria permès fer grans coses!

Ara bé; imaginem que fan el famós desdoblament i la nova carretera ens permet assolir una velocitat mitjana de 95 Km/h (heu de recordar que esteim xerrant de la velocitat mitjana al llarg de tot el recorregut, i se suposa que no s’eliminarien tots els revolts, on cal reduir un poc). Quant de temps tardaríem a travessar l’illa? És molt fàcil de calcular: hi hauríem d’invertir 27 minuts i mig.

 És a dir, estaríem a la carretera un total de… cinc minuts menys!

“I els accidents? Que passa quan la carretera queda tallada per un accident?” em direu potser, alguns. Personalment, en dos anys d’anar i venir cada dia, només m’he trobat amb un accident que hagi obligat a tallar el trànsit de forma temporal. Posem que potser és que he tingut sort i que el normal és trobar-se en aquesta situació el doble de vegades. Açò vol dir que algú que faci tota la carretera cada dia, com jo, es trobarà amb el trànsit interromput una vegada a l’any. Per lògica, algú que travessi l’illa una vegada per setmana, tindrà possibilitats de trobar-se en aquesta situació una vegada cada set anys. I algú que vagi de punta a punta una vegada al més, s’hi trobarà, de mitja, una vegada cada trenta anys.

“Però hi ha que pensar en tot - dirà algú – a les carreteres convencionals, com la nostra, hi ha més accidents que a les autovies”. Açò és cert; les estadístiques mostren que el número de col•lisions en carreteres convencionals és més elevat que a les autovies. Però també és cert que els accidents que es produeixen a les autovies són, amb major freqüència, mortals, degut a la major velocitat a la que circulen els vehicles i al major nombre de cotxes que s’hi solen veure implicats. El nombre de víctimes, per tant, no baixa.

Creis realment que val la pena fer l’enorme inversió econòmica que implicaria desdoblar la carretera per estalviar-nos cinc minuts en cada trajecte? No trobau que  aquests doblers es podrien invertir en coses molt més útils?

Considerau que aquests cinc minuts valen tota la destrossa paisatgística que implicaria fer una obra d’aquestes característiques?

I per acabar, què us sembla que cerquen, els milers de turistes que venen a Menorca, cada estiu? Un lloc tranquil, diferent de la resta del món, o una illa que puguin travessar, amb el seu cotxe, en 27 minuts i mig?

Escrit per Rassputin

A Cala’n Blanes, com a tantes altres urbanitzacions de tota Menorca, hi viu moltíssima gent, durant tot l’any. No sé quants som, en total, però ben segur que uns quants centenars, si és que no arribam als mil. Però la nostra urbanització té moltes mancances: caldria invertir més doblers en manteniment de carrers, voreres i enllumenat públic, per exemple. Fins fa poc, semblava que l’ajuntament de Ciutadella se n’havia oblidat, de nosaltres…

Però no era així: ells estaven al corrent de les necessitats dels residents a Cala’n Blanes, i han començat a dotar-nos de les infraestructures que necessitavem. I el primer que han construït és… Una esglèsia!

No entraré a qüestionar la conveniència de gastar doblers públics en la construcció d’un edifici religiós. Tampoc no vull fer especulacions sobre quin és el número de persones de Cala’n Blanes que es desplacen a Ciutadella, cada diumenge matí, per assistir a missa (tot i que jo crec que el número total es deu acostar bastant a zero). No penso dir res, tampoc, del fet que aquesta esglèsia s’hagi construit mutilant una de les poques zones verdes de la urbanització…

I no ho faré perquè crec que la construcció d’aquest edifici va més enllà de tot açò. No hi ha dubte que aquesta obra és un exemple més de la fina ironia de l’Ajuntament de Ciutadella: ens estan dient que, si volem tenir unes infaestructures com toca, més val que li encenguem una espelma a la Verge.

Escrit per Rassputin